Contraatac judicial de l'advocat de la pretesa filla del rei Joan Carles I
Jaume Pararols presenta al Suprem una ampliació de la demanda de paternitat amb nous indicis per contrarestar l'informe del fiscal
L'informe de la fiscalia del Suprem que s'oposa a la demanda de paternitat contra Joan Carles I presentada per la belga Ingrid Sartiau ha provocat un ràpid contraatac de l'advocat de la pretesa fila del rei, Jaume Pararols, que ha presentat una ampliació de demanda aportant nous indicis. En aquest nou escrit, Pararols es treu els rocs que tenia guardats a la faixa i que considera que han de ser decisius perquè el jutjat tiri endavant la demanda. En aquest nou escrit, Pararols revela que uns laboratoris de genètica suïssos estan ultimant la comparativa d'ADN entre Ingrid Sartiau i una persona de la regàlia dels borbons, parenta directa de Joan Carles I. Pararols aporta una sèrie de documentació que acrediten l'encàrrec que té la clínica Igenea, que disposa, diu, d'uns mètodes molt avançats i fiables. Afegeix l'escrit que el resultat de les proves, tal com es va pactar amb Igenea, es publicaran a tota la premsa mundial, ja que aquesta va ser la condició que va posar la clínica a Sartiau, per poder costejar les despeses que suposen les anàlisis. En el seu escrit, Pararols exposa que un familiar directe de Joan Carles I va estar disposat a facilitar l'ADN a canvi de diners, ja que actualment passa per una complicada situació econòmica.
En el mateix escrit Pararols revela que la seva clienta ha tingut contactes amb persones de la regàlia dels borbons que li han reconegut que ella també forma part de la família. Aporta extractes de la correspondència entre Ingrid Sartiau i Joseph Guijarro Romanov de Clonard-Borbon, cosí de Joan Carles I, amb qui ell també s'ha entrevistat.
I en el mateix escrit que ara haurà de valorar el Suprem, Pararols revela l'existència d'un altre presumpte fill bastard de Joan Carles I, un home que, afirma, té un càrrec en els serveis de seguretat del Palau de la Zarzuela i que va tenir una trobada amb la seva pretesa germana Ingrid Sartiau.
Trobada a Casa Lucio
La reunió es va produir el passat 23 de març al migdia al popular restaurant Casa Lucio de Madrid. L'escrit de la demandant acompanya el bitllet de l'avió amb el qual Sartiau va volar de Bèlgica a Madrid i fins i tot el menú del dinar: ous ferrats amb tomata i patates fregides. I un petit extracte de la conversa entre els germans.
També aporta un resum de la conversa mantinguda entre Sartiau i l'altre presumpte fill de Joan Carles I, que, afirma, també es diu Felipe, com el rei actual, destacant que Felipe, de 43 anys, va admetre que sabia que Ingrid Sartiau era filla de l'anterior monarca.
Pararols considera que amb aquestes noves aportacions, l'argument de la fiscalia de falta de prova indiciària per a l'admissió de la demanda queda desvirtuat. De totes maneres, el lletrat de Banyoles manté que els indicis que havia aportat ja eren prou sòlids. Uns indicis que se sustenten sobretot en la declaració jurada davant de notari que va fer a Bèlgica Liliane Maria José Ghrislaine Sartiau, que ara té 80 anys, en què declara que el 1965 durant tres dies va tenir relacions sexuals amb Joan Carles i que fruit d'aquesta relació va néixer Ingrid Sartiau el 5 d'agost del 1966.
Resolució salomònica del fiscal
El fiscal del Suprem José María Paz Rubio ha informat a favor de no admetre ni la demanda d'Ingrid Sartiau ni la d'Albert Solà Jiménez, l'altre pretès fill de Joan Carles I,
basant-se sobretot en l'escrit que Pararols va enviar a la Casa Reial en nom de Sartiau en què exposava que es desentenia de Solà, que anteriorment havia presentat com el seu germà perquè unes primeres proves d'ADN del reputat genetista Jean-Jacques Cassiman apuntaven que compartien el 91% dels marcadors genètics de via paterna. Pararols exposava, però, que unes segones proves fetes als mateixos laboratoris descartaven que fossin germans i llavors van tirar les demandes per separat. El fiscal se serveix d'aquesta circumstància per resoldre que si no són germans de pare, el més lògic és desestimar les dues demandes. Un argument que no convenç ni Ingrid Sartiau ni Albert Solà. Cadascun pel seu costat considera que la seva demanda ha de prosperar i la de l'altre no.
