La joia de Benifallet

Vuit-cents anys d'antiguitat. Tot i els vuit-cents anys d'història, la imatge, quan la van trobar, estava en prou bon estat de conservació, sobretot la part frontal. / R. ROYO

Pocs pobles o ciutats de la Catalunya Nova, per no dir cap, poden lluir en una església una joia escultòrica com la que es va trobar per casualitat a Benifallet el 2006 amagada al terra de l'ermita de la Mare de Déu de Dalt. És una marededéu del segle XIII que no té res a envejar a les imatges romàniques de la Vall de Boí, considerades patrimoni mundial de la humanitat, ni per bellesa artística ni per valor històric. La de Benifallet és una talla de fusta policromada de transició entre el romànic i el gòtic, un fet «excepcional», segons els experts, perquè l'art litúrgic romànic és pràcticament inexistent a les Terres de l'Ebre i a la Catalunya Nova en general. La talla, de 86 centímetres d'alçada per 35 d'amplada, representa la Mare de Déu coronada, en una posició frontal molt hieràtica, uns trets característics del romànic. Per contra, els plecs de la túnica i el fet que la verge s'aguante el mantell amb la mà esquerra són característiques més pròpies del gòtic. Li falta la mà dreta, i tot fa pensar que hi sostenia el nen Jesús, també desaparegut.

Hi ha un inventari de l'art de la diòcesi de Tortosa que el 1935 va realitzar mossèn Manuel Milian Boix, i que parla d'una talla de fusta de la Mare de Déu a Benifallet que el religiós va datar al segle XIV, i precisa que tot indicava que havia estat repintada. Així, el més possible és que aquesta Mare de Déu trobada l'amaguessen durant els anys turbulents de la Guerra Civil sota el terra de l'ermita, per salvar-la de la crema. El que sorprèn és que després de la guerra ningú se'n tornés a recordar més, potser perquè tothom creia que també l'havien cremada, fins que el novembre del 2006, com si es tractés d'un miracle, la casualitat la va fer reaparèixer, arran d'unes obres rutinàries per canviar el terra de l'ermita de la Mare de Déu de Dalt. La troballa va causar molta expectació, i des dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, alertats per l'Ajuntament de Benifallet, es van posar de seguida mans a la faena i després d'avaluar-ne l'estat de conservació la talla es va traslladar ràpidament al Centre de Restauració de Béns Mobles que la Generalitat té a Valldoreix.

Després de mesos de faena, la imatge ja està totalment restaurada, i la van instal·lar el dia 31 de gener en una vitrina de seguretat en una capella lateral de l'església parroquial de Benifallet. S'ha optat per l'església al centre del poble, en comptes de l'ermita, l'espai originari de la talla, per motius de seguretat, ja que l'ermita està més aïllada. A més, també s'hi ha instal·lat un sistema d'alarma per evitar que la puguen robar. «Ja fa temps que la van acabar de restaurar, i si hem tardat tant a portar-la és perquè les condicions de seguretat havien de ser les adequades», va argumentar el rector de la parròquia, mossèn Josep Adell, conscient que al poble ja es començava a posar en dubte que la marededéu acabés tornant a Benifallet. Ara el pas següent serà instal·lar una il·luminació més adequada a la capella que permeti fer-la lluir més dins del conjunt de l'església. De fet, l'Ajuntament de Benifallet també vol incloure la talla del segle XIII en el recorregut turístic del municipi, un recorregut que inclou el riu i les coves Meravelles com a principals atractius.