Incomoditats

Jo no sé si vivim en “temps líquids” com afirma el filòsof Habermas i molts, darrere seu, van repetint. En realitat ni tan sols acabo d'entendre què és la liquació aplicada al temps o aplicada als que vivim en aquest espai temporal. Jo només sé que ens trobem instal·lats en un temps molt incòmode i antipàtic i que tot s'aguanta d'un fil. El “procés” català, per exemple. No sé si a vostès els passa, però jo he arribat a un punt que no entenc res, si paro atenció a les actuacions dels partits que ens han de dur a la independència. Fins ara entenia el president Mas perquè és un home ordenat que a l'hora de parlar respectava l'ordre del subjecte, el verb i el predicat.

Tot d'una se'ns ha abarrocat com els altres, com en Junqueras dels sil·logismes impossibles o en David Fernàndez del trobar clus, i tot són subordinades i subordinacions. Subordinació a les entitats cíviques i civils, les quals també violenten les concordances potser perquè de tan plurals o de tan singulars no poden fer res més, no dic pas que no. Des que el president Mas va proposar a aquestes entitats que elaboressin una llista que ell està disposat a no encapçalar per anar situat entre Pilar Rahola i Salvador Cardús jo estic molt trist perquè penso que així, sense subjecte i amb l'ordre dels factors a passeig, no anirem enlloc ni tenim temps, líquid o sòlid, d'arribar-hi.

Hi ha el cas de l'Ajuntament de Barcelona. Vostès saben, perquè ho he escrit, que concedia confiança a l'alcaldessa Ada Colau i que per aquest motiu he justificat algunes de les seves primeres atzagaiades, que atribueixo a la inexperiència i a la saludable novetat. La mantinc, però posar de cap de comunicació de la santa casa una senyora que havia fet pipí al mig del carrer i en presumeix, això ja és massa. Les provocacions, al teatre o al Macba, i que les consumeixi qui vulgui. Dones que fumen, dones que dormen, i ara dones que pixen. Pobre Valentí Puig, amb la seva corbata i la seva armilla. Valentí Puig i totes les graduacions de valentins puigs també són de Barcelona i han de sentir-se representats pel seu Ajuntament sense que els hagi de caure la cara de vergonya, que és el que em comença a passar a mi sense ser-ne contribuent. El meu Ajuntament és el de Mataró, ja ho saben, i des de les darreres eleccions és un dels més desguitarrats del país, sense força ni lideratge. O la política espanyola, tan repel·lent i agressiva...

Grècia? Grècia i Europa. L'europeista que porto dins em fa anar a dormir cada nit amb l'ai al cor, i aquests dies de calor hel·lènica ni amb tres dutxes d'aigua freda em puc adormir.