La lluita del convenciment

Amb un bona entrada al Palau, el Barça va sentir-se fort. Es va convèncer que més que guanyar, havia d'assolir el major avantatge possible, però un partit, qualsevol, primer s'ha de guanyar. I l'avantatge és una qüestió secundària.

El Barça, però, tot i jugar a ratxes en la primera meitat, va sortir convençut en la segona que no podia permetre les petites reaccions del Veszprém, que esprement el reglament (i la duresa que li permetien els àrbitres) va mantenir-se amb desavantatges mínims fins ben entrat el segon temps (23-20, amb gol de Sulic, minut 41).

Fins aleshores, els homes de Pascual van deixar la sensació que eren superiors. Amb un Saric entonat a la porteria (11 aturades en els primers trenta minuts, i 19 en total), i Juanín comandant l'ofensiva (màxim golejador del matx, amb 13 gols), el Barça va poder córrer (14 gols al contraatac, set en cada part). La velocitat és una de les armes conegudes del conjunt català, amb els ràpids extrems i un pivot, el danès Noddesbo, que s'està erigint en un baluard a les dues àrees. El Veszprém ho sabia i no ho va poder evitar, ja que la tasca defensiva del Barça va estar a l'altura de les circumstàncies.

L'entrega i la lluita, de fet, van estar fora de dubte. L'encert, ja és una altra cosa. El mateix Rutenka personifica la precipitació del que vol fer massa coses en poc temps. Tres pèrdues seves van impulsar un parcial de 0-3 que va igualar el resultat (12-12, minut 22). Aleshores, amb cinc aturades més, Saric va aparèixer per propulsar el Barça, encara que Peric, l'exblaugrana que defensa la porteria hongaresa, va respondre amb dues parades que van evitar un marge més gran del Barça, que de poder guanyar de quatre va arribar al descans amb dos gols de marge (17-15). L'evidència que el Barça no va aprofitar les virtuts mostrades (Saric gairebé havia duplicat les aturades de Peric) ni que tampoc havia aconseguit espolsar-se la pressió. Però la segona part va ser una altra història. Retocs tàctics i ajustos defensius (sobretot amb la variació de defenses: de la 6-0 a la 5-1 i la basculant) van reduir el ventall ofensiu del Veszprém, recolzat en Sulic, Gulyas i Vujin, els únics fars d'un equip que va pagar el desencert de Reinaldo Pérez, el veterà cubà nacionalitzat que va fallar la majoria de tirs que va intentar. Eklemovic, el cervell, es va quedar sense idees, i dos parcials de 4-0, gairebé consecutius, van trencar un rival que va passar a anar a remolc. El Barça, de fet, també va tenir l'oportunitat de trencar el partit. A cinc minuts del final, amb dos gols de Juanín, va segellar un avantatge de vuit gols (31-23, i 32-24, poc després, amb gol de Nagy), però Peric, un altre cop d'apagafocs, va aturar dos penals seguits (Juanín, el primer, i Iker el segon) que van aturar de cop la progressió victoriosa blaugrana.

Gulyas i un gol de penal de Terzic, sense temps per jugar, van deixar el 33-27 definitiu que s'hagués firmat abans de jugar i que va semblar curt després de jugar. Un marge de sis gols, però, que amb el sacrifici mostrat, hauria de ser suficient per superar l'infern que serà el Veszprém Arena. Les aspiracions de ser a la final four ja només depenen d'aquell partit. El d'ahir al Palau, sens dubte, un meritori penúltim pas.