Premi a Taizé, símbol de la reconciliació

Joves que van anar a Taizé als anys setanta–molts ja amb els cabells blancs i encara amb aquella fesomia que deixa l'haver passat hores en rotllana pensant en el que és transcendent, però també tocant la guitarra i cantant, una manera d'haver viscut la joventut que queda per sempre i identifica– van omplir l'auditori del Palau de la Generalitat per aplaudir l'entrega del premi Cassià Just.

El guardó que entrega des de fa quatre anys la Generalitat i amb el qual homenatja aquell home bo que fou l'abat de Montserrat entre els anys 1966 i 1989 ha estat concedit aquest any a la comunitat de Taizé, que va ser fundada durant la Segona Guerra Mundial pel germà Roger Schutz. Des dels anys seixanta i any rere any acull milers i milers de joves creients que es desplacen al monestir de la Borgonya, a l'Estat francès, per reflexionar, pregar i conviure. És una comunitat que significa acció amb els joves, reconciliació i ecumenisme.

“A partir dels anys seixanta del segle passat, diverses generacions de joves van anar a Taizé a la recerca de respostes als seus interrogants”, va dir durant l'acte d'entrega del premi el professor Francesc Torralba, que va recordar que Taizé, en l'ADN de la qual “hi ha l'hospitalitat, la senzillesa i la calidesa de tracte”, és un lloc de referència “per meditar, per explorar el sentit de la pròpia vida i discernir-ne futur”, tan necessari avui en una Europa que està cansada i desanimada “amb una crisi econòmica, financera i de lideratges polítics, fragmentada, amnèsica de valors”.

A Catalunya es coneix bé la comunitat de Taizé, no només pels molts joves que hi van anar a pregar, que potser van acabar aprenent francès i que hi van trobar la seva parella o els seus amics. També es coneix perquè Barcelona ha estat la seu de tres de les trobades de la comunitat, que cada any es fan en una ciutat europea diferent. A Barcelona les trobades van ser l'any 1979, el 1985 i el 2000. Van venir nois i noies d'arreu del món, que es repartien en diferents cases o en albergs i que durant uns dies es trobaven, resaven i cantaven. En aquelles èpoques Barcelona encara no era la capital turística que és ara i tota aquella gentada de gent jove i contenta era difícil no veure-la.

La comunitat monàstica de Taizé, que agrupa un centenar de germans, entre catòlics i protestants, i que ha esdevingut “un símbol de reconciliació entre cristians i entre pobles separats”, ha estat guardonada a proposta de la comunitat benedictina del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Ahir la monja Griselda Cos va lloar-los i va recordar que els monjos i les monges, que tenen en l'espiritualitat la seva “carta de navegar”, viuen al monestir “només amb la condició” de no aïllar-se dels germans; per això, va dir: “No volem ser posats a part ni toleraríem viure isolats.”

El moment culminant de l'acte va ser l'entrega del guardó per part de la vicepresidenta del govern, Joana Ortega. Era un quadre titulat Abraçada, pintat per Perico Pastor, autor, també, de les il·lustracions de la Bíblia catalana.

Per finalitzar l'acte el germà Pere, de Taizé, va agrair el premi. “De primer ens va deixar una mica torbats, i ens preguntàvem si el fet d'acceptar-lo no ens faria quedar en una posició de massa visibilitat.” Però van decidir acceptar-lo, va dir, “pensant en el germà Roger, ja que l'any que ve farà cent anys del seu naixement, deu de la seva mort i setanta-cinc de la seva arribada a Taizé”. “Va ser ell qui ens impulsà en aquest camí de diàleg entre les diferents confessions religioses”, va recordar.