Política

MARTA ROVIRA

DOCTORA EN SOCIOLOGIA PER LA UAB

“Caldrà una altra Transició per posar fi al règim”

“El franquisme passa de parlar dels vencedors i els vençuts de la Guerra Civil a fer-ho de pau”

“Potser aquí vam confiar massa que la democràcia espanyola arribaria a permetre l'encaix de Catalunya dins de l'Estat”

“Que Catalunya vulgui créixer políticament provoca que tot allò que ens recorda al franquisme reneixi”

D'una tesi doctoral a un Carles Rahola
L'obra que ha publicat Marta Rovira va rebre el premi Carles Rahola d'assaig d'aquest any després de néixer com a tesi doctoral el 2011.

La sociòloga Marta Rovira (Banyoles, 1969) analitza el segrest de la memòria del franquisme per part dels seus protagonistes a La Transició franquista (Pòrtic, 2014).

Per què el règim va reconstruir la seva legitimitat i es va amagar darrere de la Transició?
Des que Manuel Fraga és nomenat ministre d'Informació i Turisme, a la dècada del 1960, el franquisme comença a proclamar un discurs amable i legitimador per endolcir la visió de la dictadura: passa de parlar dels vencedors i els vençuts de la Guerra Civil a fer-ho de pau. Així, les consecucions econòmiques i socials que, segons els seus caps polítics, aporta la dictadura, com el desarrollismo o els 25 años de paz, deixen al marge la forta recaiguda econòmica i la pobresa que va generar després de la guerra. Aquesta visió amable del franquisme queda incorporada en el relat de la Transició, la qual serveix al règim per amagar-se. Per això m'hi refereixo com la Transició franquista. 
Vostè ha criticat el paper dels acadèmics davant de la versió oficial de la Transició.
Ho vaig comentar en un congrés d'història de la Transició. Com és que no van prendre distància del discurs autocomplaent que va difondre la mateixa Transició? Potser perquè era un fet massa recent? En tot cas, hi ha hagut un discurs dominant sobre la Transició que n'ha segrestat el relat i que convenia als líders polítics.
Sabien que s'haurien pres represàlies contra ells.
O, més aviat, tots estàvem imbuïts per un relat dominant que no ens deixava veure més enllà.
Ara fem tard per saber tota
la veritat?
En el cas de la Guerra Civil fem tard. Les generacions que van viure la Guerra Civil estan gairebé extingides i la memòria dels vençuts queda molt perduda. Pel que fa al final del franquisme i la Transició, el problema és que encara hi ha les mateixes estructures de poder que hi havia aleshores. Caldrà una altra Transició per posar fi al règim, com està passant a Catalunya.
Al llibre pretén descabdellar els diversos relats sobre la Transició. Per què s'ha fet creure que Catalunya va ser clau per aconseguir la democràcia?
Des d'aquí hem volgut considerar que Catalunya era una peça clau d'aquesta nova democràcia. I potser ho podia haver estat. Però quan llegeixes les memòries personals dels líders de la Transició t'adones que després d'haver aprovat l'Estatut d'autonomia ja se'n penedien. Per ells el nacionalisme català sempre ha estat un perill, fins i tot per a la democràcia. Tal com l'entenen, és clar. Potser aquí vam confiar massa en què la democràcia espanyola arribaria a permetre l'encaix de Catalunya dins de l'Estat i s'anirien diluint els elements franquistes que contenia. I no ha estat així.
No ha caducat el franquisme?
No. Per exemple, el fet que Catalunya vulgui créixer en termes polítics provoca que tot allò que ens recorda al franquisme reneixi dins del discurs polític dominant a Espanya.
Pot existir una “crisi de relats”, com diu al seu llibre?
La política espanyola està perdent legitimitat i tot el que la Transició va consagrar com a base de la democràcia espanyola es difumina. El canvi generacional hauria de tancar el relat franquista de la Transició, però, a l'Estat, no n'hi ha cap que el substitueixi. A Catalunya és diferent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia