Els divorcis conflictius crispen l'escola

Prop de 19.000 matrimonis se separen a Catalunya cada any; d'aquests, gairebé la meitat té fills menors, i en un 66% són separacions i divorcis consensuats. No obstant això, les discussions i les escenes violentes es reprodueixen en espais públics, que fan patir encara més els infants i els adolescents. Una darrera pràctica denunciada per directors i mestres és que agents dels Mossos van a les escoles a endur-se el menor, quan per mandat judicial hi ha un canvi en la custòdia.

Després de viure diverses experiències traumàtiques, Carles Gràcia, director i mestre del CEIP Els Pinetons de Ripollet, ho va posar sobre la taula en la jornada El bon divorci, prevenim el malestar infantil, al Centre d'Estudis Jurídics de Barcelona. “De cap de les maneres la policia ha d'entrar a les escoles. Hem de preservar els espais educatius i que els nens se sentin tranquils i segurs als centres”, assegura Carles Gràcia a El Punt Avui.

El director d'Els Pinetons exposa que el seu posicionament és “un projecte d'escola”, en què s'aposta per la mediació i altres recursos, abans que els agents entrin als centres a fer complir una ordre judicial o a reprendre'ls per alguna malifeta. Admet que no tots els centres comparteixen la seva posició i que n'hi ha que fomenten les xerrades policials als col·legis. Per ell, la trucada als Mossos és quan realment es viu una situació de perill. Gràcia, a més, és força crític amb les resolucions judicials i es pregunta: “Els jutges tenen clar que el fonamental és preservar la protecció dels menors?” Mestres participants en la jornada van refermar la queixa del director. “No ens han format per atendre els problemes dels pares ni per controlar que els nens hagin esmorzat. A l'escola i a l'institut, ens faltes estructures”, es lamenta Gràcia.

Xavier Puigdollers, president de la secció d'infància i adolescència del Col·legi d'Advocats de Barcelona, explica que, com a advocat, “ha assessorat força escoles” en qüestions de divorcis i sempre aconsella “que no acceptin anar a declarar al jutjat a favor d'un progenitor perquè entra en conflicte amb el menor i l'altre familiar”. Puigdoller també insisteix que “l'escola ha de ser un lloc segur per a l'infant”.

En la jornada, Lucía Galindo, caporal i coordinadora de les oficines d'atenció a la víctima de la regió metropolitana Nord dels Mossos, va aclarir que “la policia només actua quan hi ha una ordre d'un jutge” i que la recollida d' escolars “sempre és pactada i s'avisa el centre”.

Galindo detalla a El Punt Avui que van a les escoles “com a últim recurs i d'acord amb la DGAIA”, quan han fallat altres mesures del seu protocol, com ara “anar tres cops al domicili i que els pares no obrin”. La caporal hi afegeix que, a voltes, és el mateix col·legi que els truca d'“urgència” quan una parella es discuteix per una sentència mal entesa. “Davant la criatura no fem res que la pugui perjudicar i aconsellem a l'altre progenitor que vagi a comissaria i ho denunciï”. També comparteix que hi ha pares i mares que no es refien dels punts de trobada marcats i “duen els menors a comissaria” per fer l'intercanvi, mesura no legal però acceptada.

Davant conflictes que es repeteixen, l'equip d'assessorament tècnic civil en l'àmbit de família (Eataf) del Departament de Justícia, que a petició d'un jutge fa informes no vinculats sobre un menor, ha editat un decàleg de bones pràctiques amb els fills, amb el títol Pares, jo no em separo.