A Vic, turisme de llonganissa

Poc podia imaginar Josep Riera Font que la fàbrica de llonganisses que acabava de posar en marxa aquell 1852 a la plaça dels Màrtirs de Vic, a Osona, s'acabaria convertint, més de 160 anys i sis generacions després, en un futurible actiu turístic tan exquisit com la mateixa llonganissa que fabricaven. Conscients d'aquest potencial, la família Riera Ordeix ha decidit, ara, habilitar un espai per atendre visites regularment. Estarà a punt a partir de la primavera de l'any que ve.

“Això és únic. De fàbriques com aquesta no en queden; ni aquí, a Catalunya, ni enlloc”, reconeixia Joaquim Comella Riera, sisena generació de llonganissaires de la nissaga. La primera impressió que s'enduran els visitants és la de la façana. De fora estant, la imatge de Casa Riera Ordeix és d'un edifici d'habitatges, en concordança amb els de la resta de la plaça dels Màrtirs. Tot és façana, però. “Aquí no hi viu gent, hi viuen llonganisses”, bromejava Joaquim Comella, pare de l'actual director general. Darrere s'hi amaguen tres pisos d'assecadors, l'autèntica joia de la corona. I és que aquests assecadors es mantenen tal com es van habilitar, a finals del segle XIX. Només uns rails al terra, que ajuden a moure les vagonetes que transporten les llonganisses, i uns punts de llum puntuals delaten l'arribada del segle XX en aquestes estances. Sorprenen, per exemple, els milers de claus que pengen de les bigues; també el fet que els travessers del terra, de fusta, mantinguin un espai buit entre l'un i l'altre. L'explicació és molt clara. El procés d'assecatge de les llonganisses requereix ventilació horitzontal –amb uns finestrals que s'obren i es tanquen al ritme que marca la mateixa humitat exterior– i alhora vertical. El procés d'elaboració es convertirà en el fil conductor de la ruta. Abans d'arribar als assecadors es passa per l'obrador. És aquí on arriben, degudament seleccionats, el pernil i la panxeta. Es neteja curosament a mà i es passa per la picadora. Tres dies en repòs, s'emboteix i cap als pisos de dalt, per a l'assecatge, un procés que pot durar de tres a sis mesos, segons les condicions climàtiques i la mida de les peces. Això sí, les llonganisses s'hauran de pujar i baixar “de vuit a deu vegades” a l'obrador per raspallar el florit.