El cinc de setembre, amb els vots a favor de tots els patrons de la fundació llevat del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, que es va abstenir, el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va presentar al jutjat mercantil un preconcurs de creditors. La mesura reconeixia i comunicava judicialment la situació d'insolvència del Parc de Girona –la Universitat no havia pogut fer front als pagaments anuals del préstec de l'Estat i confiava en una aportació de la Generalitat d'uns 18 milions d'euros que mai no va arribar– i autoritzava el Patronat de la Fundació perquè comencés converses amb els seus creditors –principalment el govern de l'Estat i entitats bancàries que en van finançar la construcció– per renegociar un deute que pujava a 41 milions d'euros. Fonts de la UdG van explicar que si s'havia fet aquell pas era per garantir la solvència i la viabilitat del Parc, i es va anunciar que la nova directora del Parc, Anna Albar –que a final de juny havia succeït Pere Condom– feia un pla de viabilitat que tenia l'objectiu de sanejar el compte d'explotació.

El vint-i-cinc de setembre, en una trobada amb empresaris, el conseller d'economia Andreu Mas-Colell es va mostrar preocupat per la situació del Parc de la UdG, però a l'hora va fer notar: “hi ha empreses –com per exemple, Cacaolat– que se n'han sortit després de presentar una mesura d'aquest tipus. El que hem de fer –va continuar– és no demonitzar aquest concepte perquè hi ha empreses que han de passar per aquí i adoptar aquesta mesura per ressorgir” i, “pel que sé, hi ha un pla ben estructurat perquè el Parc Científic se'n pugui sortir i d'aquí a quatre, cinc anys, ningú no recordarà si va passar per un preconcurs”.

La fallida del Parc Tecnològic va aixecar una certa polèmica però tots els sectors ciutadans van coincidir en el fet que calia salvar d'aquest espai de coneixement i tecnologia que amb una superfície de 3.500 metres quadrats, un 80% dels quals estan ocupats per un centenar d'empreses, 36 grups i centres de recerca i 19 institucions diverses, des de fundacions a entitats en què actualment treballen més de mil persones. A mitjan desembre, tres mesos desprès de la presentació del preconcurs de creditors, es va conèixer que la companyia holandesa Aribone, que fabrica material per a peces d'avió, havia llogat un edifici i hi havia dotze empreses més –algunes d'internacionals– interessades a instal·lar-s'hi. Per les mateixes dates el rector de la UdG, Sergi Bonet, anunciava que per primer cop des que va començar la crisi el Parc tancaria l'any amb beneficis, la qual cosa ajudaria a renegociar amb el Ministeri d'Economia l'allargament del període per pagar el deute milionari que arrosseguen les instal·lacions.