El final de l'amor pel dièsel
L'Estat francès ha incentivat l'ús del gasoil des dels anys 60 amb beneficis fiscals
El perill del carburant per a la salut inquieta per la gran dieselització del parc de vehicles
El 8 de desembre passat l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, confirmava una notícia que semblava anunciada des de feia mesos: la intenció municipal d'eliminar els vehicles dièsel a la capital francesa a l'horitzó del 2020. Només dues setmanes abans s'havia conegut el resultat de l'anàlisi del pic de contaminació que va deixar París entre boirines al desembre del 2013 durant més d'una setmana. La conclusió de l'estudi revelava que l'aire d'aquells dies, farcit de les partícules fines que emet el dièsel, era el mateix que el que generen vuit fumadors en una habitació d'uns 20 metres quadrats. Un resultat en sintonia amb el veredicte de la Organització Mundial de la Salut, que fa un any i mig va dictaminar que les emissions d'aquest carburant són susceptibles de provocar càncer de pulmó.
Amb el dièsel en el paper de nou enemic públic, i amb l'avinentesa d'una venidora nova llei de transició energètica francesa i de la propera Cimera pel Clima de París 2015, Hidalgo vol convertir la capital en la punta de llança que inverteixi una realitat molt arrelada a l'Estat francès: l'amor pel dièsel. Si bé actualment hi ha països que demostren un gust semblant pels vehicles de gasoil, com Bèlgica, Portugal, Irlanda o l'Estat espanyol –tots amb matriculacions de dièsels entre el 65% i el 72% al 2013–, històricament aquest combustible ha estat una excepció francesa. L' apetència pel gasoil es remunta als anys 60, quan el president Charles de Gaulle va voler assegurar la independència energètica de l'Estat francès apostant per la nuclear, una revolució que obligava a tancar bona part de les velles centrals elèctriques que funcionaven amb gasoil i que en va generar un gran excedent tenint en compte que en l'època només els vehicles pesats l'utilitzaven. Per estimular el consum d'aquest estoc i fer el dièsel més atractiu, el govern va abaixar-ne els impostos, especialment en comparació als de la gasolina, incitant massivament, per exemple, la Peugeot a produir vehicles de motor gasoil per tal d'eixugar-ne la sobreproducció.
Bretxa amb la gasolina
Els constructors francesos van aprofitar l'oportunitat i es van lliurar a desenvolupar la tecnologia i els models dièsel fins a convertir-los en la seva gran veta de mercat, i les crisis petrolieres dels anys 70 en van accentuar la tendència. Als anys 80, però, amb la desacceleració de la indústria automobilística francesa després de l'entrada dels vehicles japonesos al mercat, el govern va tornar a incentivar l'ús del dièsel. En bona part, ho va fer a través de Jaques Calvet, exmandatari de la PSA entre el 1983 i el 1997 i antic conseller del president Valéry Giscard, i gràcies al qual es van aconseguirien nous avantatges fiscals. L'aparició de la tecnologia de la injecció directa, a final dels anys 90, que reduïa el consum sense perdre potència, va acabar d'augmentar-ne les vendes.
Si bé es cert que bona part dels països europeus practiquen un desviament entre la taxació del dièsel i la benzina, a l'Estat francès ha anat històricament més enllà. En un informe del 2011, el Tribunal de Comptes va xifrar aquesta bretxa en 6.900 milions d'euros anuals, i segons dades de la Unió Francesa d'Indústries Petrolieres (UFIP), si la diferència de taxació a l'Estat francès entre gasoil i gasolina era de 5 euros per hectolitre el 1975, el límit va superar els 20 euros el 1985 i, des de fa trenta anys, es manté entre 17 i 20 euros, a través de diversos mecanismes. Per exemple, es pot deduir un 80% de l'IVA del gasoil si és d'ús particular i el 100% si és d'empresa, fet que ha provocat que la flota de gairebé totes les companyies franceses (92,9%) funcioni amb vehicles dièsel. I fa més poc, des del 2008, una taxa grava els vehicles en funció de les emissions de CO2. És una mesura de caire ecologista, però va tornar a beneficiar els motors dièsel, que emeten menys diòxid de carboni que els de gasolina.
“Atacar el dièsel és atacar el made in France”, va resumir fa un any l'exministre d'Economia Arnaud Montebourg, contrari a tota taxació extra del combustible preferit dels francesos.
LES XIFRES
Mesures de xoc a París el 2015
Convertida en la preocupació principal del 84% dels parisencs, la contaminació de l'aire es convertirà en el gran cavall de batalla de la ciutat des de l'any vinent, coincidint amb la cimera pel clima del desembre. L'alcaldessa, Anne Hidalgo, ha deixat entreveure algunes mesures que es posaran en pràctica, com la prohibició de la circulació per grans vies com els Camps Elisis, excepte a vehicles d'emissions ultra baixes. També es limitaran els autobusos amb dièsel, així com els desplaçaments diaris en cotxe del domicili a la feina.
En la mateixa direcció, es planteja la creació d'una gran zona amb velocitat limitada a 30 quilòmetres per hora als quatre barris del centre de la capital, que, segons Hidalgo, “esdevindrà, a la llarga, la regla a tot París”. En aquests barris, a més, només hi podran tenir accés bicicletes, busos, taxis, vehicles d'urgències, de lliurament a domicili, i vehicles de residents.
