Sentenciats per l'amiant

“El que estem vivint ara és la punta de l'iceberg.” Ho diu Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda i tècnica superior en prevenció de riscos. Des del grup d'advocats Ronda han portat ben bé dos mil casos de persones afectades per l'exposició a l'amiant. Es pot dir que en són experts: es van estrenar amb l'empresa Uralita. A l'Estat no hi ha processos productius amb amiant des del 2002, però les malalties associades poden tenir una latència de vint, trenta, quaranta anys. Per tant, segons Barrera: “El punt més alt de casos, el tindrem el 2024. Ara comencem, com aquell qui diu.”

L'exposició més forta a les microfibres de l'amiant va ser als anys seixanta, setanta i vuitanta; de fet, fins que es va prohibir, a principi dels 2000. Abans de la prohibició absoluta, feia anys que estava regulat que els treballadors no portessin la roba a casa, que els seus equips no tinguessin butxaques, però no es complia. La pols, les fibres, es ficaven per tot arreu. Damunt de l'entrepà que els operaris es menjaven. Es pot dir que van inhalar i van ingerir amiant.

Benedicto Martino, president de la Plataforma d'Afectats per l'Amiant al Prat, explica: “Si has treballat en aquest tipus d'empreses, de fibrociment, amb aquest material i tens una determinada malaltia, estem parlant de malaltia professional. Hi ha una relació causa-efecte. El mesotelioma pleural només pot ser causat per l'amiant. Si no has treballat directament amb amiant, potser t'hi has trobat en la vida domèstica. I, en el cas de l'asbestosi, una fibrosi pulmonar, el mateix. La fibrosi pulmonar pot tenir més causes, però si has treballat amb amiant es diu asbestosi.”

Però també hi ha càncers de llengua, laringe, estómac... L'inhalaven i se'l menjaven. Segueix: “Vaig començar a treballar amb amiant el 1987, i el màxim de protecció que vaig tenir va ser una mascareta, i cap al final. El porto dins. Sóc un afectat de l'amiant, encara que no s'hagi manifestat res.” I hi afegeix Marta Barrera: “Volem que es reconegui que, si els treballadors estan malalts per culpa de la feina, és una malaltia laboral i, per tant, han de tenir, automàticament, la pensió que els correspon, d'invalidesa o viudetat. Això ara s'està aconseguint per la via judicial, i les empreses esgoten els recursos fins a arribar al Tribunal Suprem!”.

A aquesta petició, s'hi afegeix que les empreses es facin responsables, amb un increment de la pensió, de no haver aplicat les mesures corresponents. I les indemnitzacions, que quedin regulades. “La mort d'una persona pot costar 80.000 euros. És barat per a les empreses.” Demanen també que s'atengui els afectats passius. L'amiant afecta els que han treballat directament i també els que vivien a prop de les empreses, les dones dels treballadors, que els rentaven la roba. És una loteria molt fosca. Pot tocar o no. No és senzill donar xifres de morts a causa de l'amiant.

Des del 2002 no hi ha, a l'Estat, processos productius amb amiant. Això no vol dir que no s'hi convisqui. Tot el que es va utilitzar abans de la prohibició, si no és que ha estat retirat, continua entre nosaltres. Diu Barrera: “Hi ha ignorància en dos sentits. La dels treballadors quan van estar exposats, tot i que les empreses, com a mínim les grans com ara Rocalla, Uralita i l'actual Federal Mogul, ho sabien.”

Hi ha una segona ignorància, la d'avui dia. “Saben la quantitat de gent que treballa a la construcció, en tasques de jardineria, per exemple, que no sap que s'hi està exposant? L'Estat espanyol és ple d'amiant. Van a arreglar el baixant d'una canonada i resulta que és d'amiant.” Si l'objecte fet amb amiant no es toca, no passa res. Però, si es fa malbé o es manipula, es desprenen les fibres. “Quants casos quedaran amagats! Aquells que hagin treballat en empreses en les quals l'amiant era una primera matèria, seran reconeguts, però i el paleta de tota la vida? Pot morir d'un càncer pulmonar i ningú ho relacionarà amb l'amiant. Per manipular amiant s'ha de contractar una empresa de desamiantatge. El problema és que és molt car.”

Quant amiant hi ha als edificis de Catalunya? No se sap. A l'Estat francès hi ha un registre, i quan es compra o es lloga un pis, s'adjunta un estudi sobre l'amiant. Pot ser a tot arreu: plaques ondulades, canonades de pressió, revestiments, aplicat com a aïllant tèrmic... “Els estudis parlen de milions de tones”, conclouen.