La necròpolis, restaurada, s'afegeix als atractius del monestir de Ripoll

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va inaugurar ahir la restauració de la necròpolis del monestir de Santa Maria de Ripoll, que a partir d'ara estarà oberta al públic. Mascarell, però, també va aprofitar la seva visita per conèixer de primera mà les obres de rehabilitació que s'estan fent a l'església de Sant Pere –just al costat del monestir– on els treballs han deixat al descobert les pintures d'una quarantena de dracs d'un metre de llargada dibuixats amb colors vistosos al sostre d'aquest edifici, i que daten del gòtic tardà. Precisament l'Ajuntament de Ripoll va demanar a Mascarell ajuda econòmica per poder continuar el treball de recuperació d'aquestes pintures.

Les obres de Sant Pere, que van començar a l'octubre, finalitzaran al mes de maig. L'objectiu és convertir la sala noble en un espai diàfan, per organitzar diverses activitats com exposicions o presentacions de llibres, entre d'altres. La inversió, subvencionada pel fons europeu Feder, és de 500.000 euros. La sorpresa, però, va ser quan van aparèixer una quarantena de dracs pintats a les claus de volta del sostre de l'edifici, de dissenys variats i amb una gran riquesa de colors, que fan que destaquin molt en el sostre blanc. A més, en una de les claus de volta va aparèixer la data de 1561, que ubicaria les pintures en època gòtica. A l'església també s'hi podrà visitar una cripta, amb uns bancs de pedra al seu interior, que segons algunes hipòtesis podrien haver tingut una funció funerària. A la sortida, el conseller de Cultura, constatava que de Sant Pere “en sortirà un centre cultural magnífic amb una gran dosi de patrimoni acumulat”. També va dir que estava “predisposat” a poder escoltar i atendre les peticions de l'Ajuntament a l'hora d'ajudar a finançar els treballs de recuperació de les pintures que quedarà pendent per falta de finançament. “El que queda per fer és molt important”, va dir. Per la seva banda, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, qualificava les pintures aparegudes a Sant Pere com a “excepcionals i de gran valor patrimonial”, ja que “són poc usuals i freqüents en el patrimoni català”.

Les tombes

Igual que l'església de Sant Pere, la restauració de la necròpolis respon a un projecte de l'arquitecte ripollès Josep Arimany. A la necròpolis, que s'hi accedeix per l'interior de la basílica, s'hi poden veure un total de 64 tombes que daten de diferents segles i els fonaments de la capçalera del monestir de l'època de l'abat Oliba. Les tombes més antigues que es poden veure al recinte són dels segles VII-VIII, algunes d'antropomorfes, amb un notable estat de conservació. La idea és que es converteixi en un atractiu més a l'hora de visitar el monestir. Fins ara, aquest espai havia fet una funció de magatzem fins que es va decidir recuperar i fer-lo visitable. Dissabte a la tarda ja van començar les visites, tot i que s'han de fer en grup reduïts. Mascarell va dir que la necròpolis “s'havia resolt molt bé” i que representava “una aportació notable a la cultura”.