Casanoves i Tenorios

Torno a llegir als diaris la notícia que Dominique Strauss-Kahn (excap de l'FMI) s'asseu al banc dels acusats en un tribunal del nord de França, acusat de proxenetisme. DSK va ser notícia el mes de maig del 2011 per haver agredit sexualment una cambrera de l'hotel Sofitel de Nova York. Des que la notícia va sortir als mitjans s'ha sabut d'altres escàndols sexuals dels quals era instigador i partícip. D'ell tant s'ha dit que era un sàtir, com un seductor, com un violador... De fet, són qualificatius que expressen diferents maneres de ser i de viure la sexualitat. M'explico.

Els sàtirs, en la mitologia grega, eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven la força vital de la naturalesa. Se'ls representava mig homes mig animals, amb un membre viril d'unes proporcions sobrehumanes i en un estat d'erecció permanent. Se'ls imaginava ballant i bevent al costat del déu Dionís i perseguint les nimfes, víctimes més o menys receptives a la seva lubricitat. En l'actualitat s'anomena satiriasi a l'exageració patològica de l'impuls sexual en l'home. El sàtir és un home amb unes necessitats sexuals excessives, que és difícil que una sola parella pugui satisfer. L'excitació i el gaudi dels sàtirs està centrat en la caça i la captura de la dona, de manera que, un cop alliberada la pulsió sexual, es llancen cap a una nova aventura. Difícilment estableixen lligams afectius o sentimentals. Sovint els sàtirs són persones obsessivocompulsives que focalitzen en la sexualitat la seva obsessió. Són més seductors que no pas agressors.

Quant als homes seductors, n'hi ha de dues menes: els Casanova i els Don Joan. En principi, els seductors no són ni agressors sexuals ni violadors: utilitzen la seducció (són homes que saben captivar) per tal d'induir la dona a tenir-hi relacions sexuals. Giacomo Casanova és el seductor màxim. És elegant i delicat. Va néixer al segle XVIII a Venècia. La seva autobiografia Histoire de ma vie és considerada una font fiable de les normes i els costums de la vida social europea d'aquell segle. La seva vida eroticosentimental va ser molt intensa i encara a hores d'ara, tres segles després de la seva mort, ser considerat “un casanova” és sinònim de ser un home que domina l'art de seduir les dones.

Ben diferent és el personatge de Don Juan Tenorio. Va ser imaginat per Tirso de Molina en la seva obra El burlador de Sevilla al segle XVII. Igual que Casanova, el mite del Don Joan ha continuat viu fins als nostres dies com a sinònim del seductor. De fet, però, és un personatge que és l'antítesi de la seducció tal com la practicava Casanova. El Don Joan es val de qualsevol estratagema (fa trampes, és mentider, enganya) per tal d'aconseguir la seva presa, i després l'abandona com un parrac. Les dones són, per a ell, objecte de menyspreu. Un dels versos més populars i més coneguts de l'obra de Tirso, diu: “Sevilla a veces me llama / el Burlador, y el mayor / gusto que en mi puede haber / es burlar a una mujer / y dejarla sin honor.” És un personatge sense cap moral. De fet, personifica el psicòpata que sota una aparença atractiva amaga una bèstia cruel i despietada. Carlos Fisas explica molt bé en el seu llibre Las mujeres de Casanova la diferència entre els dos personatges: “Don Juan es un personaje de ficción, Casanova un personaje real; don Juan es un fornicador, Casanova un amante; don Juan goza de las mujeres, Casanova goza con ellas; don Juan las odia, Casanova las adora; don Juan piensa siempre en su libertad, Casanova piensa en casarse; don Juan las abandona, Casanova cuida de ellas, y a don Juan las mujeres terminan por odiarle mientras que de Casanova guardan siempre un dulce y nostálgico recuerdo.”

Quan parlem d'un violador, en canvi, estem parlant d'un delinqüent sexual. Seguint el seu impuls, agredeix sexualment la dona provocant-li ferides sobretot psíquiques, profundes i duradores. Per a ell la dona és un objecte per destrossar, per humiliar; és com un botí de guerra. El violador és un psicòpata, és el llop sense el vestit de xai que es posa un Don Joan.

A vegades es fa difícil determinar a quin perfil pertany un home. Pel que fa a Strauss-Khan ha quedat prou demostrat que de Casanova no en té res. El que sí puc afirmar sobre les dones és que, molt majoritàriament, el tipus d'homes que aprecien, els que desitgen, són els homes a l'estil d'en Giacomo Casanova i no pas el que les utilitza per al seu profit exclusiu.