El Tecnocampus de Mataró aposta per estendre's arreu de la comarca
Premià de Mar, Pineda, el Masnou o Canet s'interessen per formar-ne part
«El Tecnocampus de Mataró vol convertir-se en un projecte extramurs i que no només passin coses al Rengle, on hi haurà la seu, sinó també arreu del Maresme.» La regidora i presidenta de la Fundació Tecnocampus, Alícia Romero (PSC), va explicar ahir que projectes municipals com ara l'Innova de Pineda de Mar, o d'altres com el viver empresarial de Premià de Mar o el Centre de Promoció Econòmica del Masnou també tindran la marca Tecnocampus. Romero assenyala que, a banda del model i l'estratègia, aquesta futura xarxa podria compartir també els serveis que s'adrecen a les empreses interessades a instal·lar-se al Maresme. Però a la capital, a banda de la seu que hi haurà al Rengle, també formaran part d'aquesta malla altres edificis, com ara la fàbrica Minguell, que s'està rehabilitant i que es destinaria al sector audiovisual, o l'edifici actual del centre tecnològic Cetemmsa, que quedarà buit quan es traslladi al campus. Sense oblidar que l'immoble d'oficines situat a Vallveric, que s'ha convertit en l'embrió del futur parc, continuarà en funcionament.
La presidenta de la Fundació Tenocampus assenyala que, a més d'augmentar la dimensió comarcal, una altra de les feines que està a punt de posar-se en marxa és la comercialització de les dues torres bessones que formen part del parc i que en bona part s'han d'omplir d'empreses. Segons Romero, en total s'hi podrien instal·lar fins a 70 firmes diferents i l'objectiu és poder arribar a la data d'inauguració del complex –el setembre del 2010– amb el «50% o 60% dels espais llogats». En aquest sentit, defensa que el model del Tenocampus, que posa en contacte universitat i empresa, perquè els dos mons interactuïn i s'alimentin l'un de l'altre, hauria de convertir-se en l'al·licient per atraure empresaris.
Avaluar els materials
LL.M.Després que un grup de treballadors d'una empresa subcontractada per la constructora que fa les obres del Tecanocampus denunciessin que els feien treballar amb materials de «molt baixa qualitat i desfasats», s'ha encarregat un informe a l'empresa municipal d'urbanisme, Pumsa, perquè ho avaluï i determini si el que deien els empleats és cert o no. Les queixes es van fer enmig d'un conflicte laboral perquè els treballadors asseguraven que la promotora de les obres els devia diners. Tot i això, aquestes afirmacions s'han fet uns mesos després que la crisi econòmica obligués a retallar costos i ajustar la inversió prevista d'un dels principals projectes del govern de Mataró. Així, dels 60 milions d'euros inicials s'ha passat als 46,5 milions d'ara. Una modificació que, segons va defensar l'Ajuntament, havia estat possible perquè s'havien renegociat preus amb les empreses constructores i perquè s'havien retallat elements del projecte inicial.