còmic
xavier roca
Reinvenció de Spirou
Dins el còmic europeu, hi ha alguns grans personatges clàssics indissociablement units a un autor. És el cas d'Hergé i Tintín: un cop mort el seu creador, que no va voler deixar cap successor artístic, les aventures del reporter del tupè ja no van tenir cap continuïtat i de l'àlbum Tintín i l'Art Alpha es van haver de publicar només el guió i els esbossos. D'altres personatges, com Astèrix, Lucky Luke o Blake & Mortimer, han conegut alguns àlbums dibuixats amb un estil escrupolosament mimètic del dels seus il·lustradors originals, Uderzo, Morris i Edgar P. Jacobs.
El cas de Spirou, en canvi, és un exemple de personatge que ha sobreviscut al pas de les dècades –i amb bona salut– a base de reinventar-se periòdicament amb nous dibuixants i guionistes. La sèrie va ser creada el 1938 per Rob-Vel, va ser continuada per Jijé i va ser el genial André Franquin qui va donar l'aspecte pel qual Spirou és conegut pels lectors actuals i qui va crear els àlbums més memorables. Posteriorment, Spirou ha estat dibuixat per –entre d'altres– Fournier, Broca, Janry o José Luis Munuera.
Ara, l'editorial Dibbuks ha adquirit els drets de publicació de Spirou a l'Estat espanyol, i obre el foc amb El botones de verde caqui; es tracta d'un àlbum del 2009 escrit per Yann –un dels grans guionistes francesos contemporanis– i dibuixat per Schartz, que forma part de la sèrie Una aventura de Spirou per..., en la qual autors diferents signen aventures especials i autoconclu-
sives que aporten punts de vista diferents sobre el personatge.
Així, El botones de verde caqui és una sòlida i deliciosa aventura de regust retro que viatja als orígens del personatge per ambientar-se el 1942, durant l'ocupació nazi de Brussel·les, i en la qual es fa esment explícit de la feina que li va donar Rob-Vel com a grum de l'hotel Moustique. Dibuixada –espectacularment– amb un estil de línia clara enormement deutor del desaparegut Yves Chaland –qui també havia dibuixat Spirou una breu temporada–, es tracta d'una història madura i racons foscos que aborda temes com el col·laboracionisme, el sexe i una seriosa crisi d'amistat entre els herois Spirou i Fantasio.