Les confessions religioses, en contra de la llei Wert

Unanimitat entre les principals confessions religioses presents a Girona en contra de la llei Wert, que regula el nou currículum de la matèria religiosa catòlica que s'impartirà a primària i ESO, a partir del curs vinent, i en què es preveu que els alumnes hagin de resar a classe. Protestants, budistes, musulmans i testimonis de Jehovà consideren, amb matisos, que la religió forma part de la família i es mostren favorables que aquesta sigui de lliure elecció o, fins i tot, que només es doni només en l'àmbit familiar.

Els protestants, si bé estan d'acord en un ensenyament confessional, igual que els musulmans o la religió catòlica mateixa, defensen que sigui de lliure elecció i que, a més, hi hagi una assignatura en què s'expliquin les diferents confessions. Testimonis de Jehovà i budistes són de l'opinió que l'ensenyament s'ha de fer en el marc de la família. Per la seva part, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes a Girona rebutja frontalment el nou currículum de l'assignatura de religió i el qualifica, directament, d'“aberrant”.

El lama Djamaday Cyatso, de la comunitat budista Niyisma Tesar de Figueres, defensa obertament que l'escola ha de ser laica i que l'educació ha de ser de religions comparades: “Cal que la mainada tingui accés a totes les tradicions i que cada persona triï”, i hi afegeix que no està a favor “d'aquest adoctrinament que fa la religió catòlica”. Segons DjamadayCyatso, totes les tradicions religiosos haurien de ser tractades per igual, “tant en la llei com en subvencions”. Per lama Cyatso, cada persona pot tenir una religió diferent i “no se n'ha d'imposar cap”.

Jaume Torrado, bisbe a Catalunya de la Federació d'Esglésies de Déu –protestantisme–, explica que sempre s'han posicionat oberts i favorables que es pugui dur a terme una ensenyança confessional a les escoles, però matisa que sigui lliure i que les persones puguin escollir lliurement quina volen fer. Per la seva part, Josep Miquel Garcia, responsable de relacions públiques dels Testimonis de Jehovà, defensa que l'ensenyament religiós és competència directa de la família. La comunitat islàmica, per la seva part, fa anys que reclama que es pugui introduir la seva confessió en el sistema educatiu, segons explica Adbdel·lilah Bakar, del Centre Cultural Islàmic d'Empuriabrava. Bakar, en aquest sentit, defensa que l'assignatura ha de ser de lliure elecció.

La Fapac, en contra

El president de la Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) a Girona, Rafel Sánchez, ha explicat que rebutgen frontalment el nou currículum de l'assignatura de religió a l'educació primària, l'ESO i el batxillerat, com a conseqüència de l'aplicació de la llei Wert.

En aquest sentit, des de la Fapac, es mostren crítics perquè aquest temari vol adoctrinar i creuen que la religió s'hauria d'impartir als centres de culte i no a les escoles, a més que no haurien de desaparèixer les referències a altres religions. Per tot això, la federació recomana a les famílies no optar per l'assignatura de religió.