Educació
PEKA TUKONNEN
DIRECTOR DE L'ESCOLA SAUNAKALLIO DE JÄRVENPÄÄ (FINLÀNDIA)
“Ser mestre a Finlàndia és vocacional i molt respectat”
“Nosaltres no posem tant d'èmfasi en les comparacions educatives internacionals”
“Som força crítics respecte de la nostra educació i ens obliguem a millorar-la”
“Comencem tard a estudiar l'anglès, als deu anys. Veient el nivell dels alumnes catalans, que comencen abans, hi ha d'haver algun problema metodològic”
En CATALÀ
Pekka Tukonen sorprèn amb el seu català perfecte. Hi ha dues raons: aquest mestre finlandès, llicenciat en pedagogia, està casat amb una catalana; però també és un autèntic poliglot, en un país on els alumnes surten de secundària sabent finès, suec i anglès, com a mínim. El director d'escola ha participat en un congrés sobre la formació de mestres a Barcelona i Vic.
Pekka Tukonen es considera un mestre vocacional, com la majoria dels que ho són al seu país, on la carrera de mestre –de cinc anys– és la més demandada pels estudiants després de les relacionades amb les telecomunicacions.
Què pensa un mestre finlandès quan veu que el seu sistema és al centre del nostre debat pedagògic?
Nosaltres no posem tant d'èmfasi en les comparacions educatives internacionals. Allà, som força crítics amb la nostra educació. En el cas de Catalunya, no s'ha de copiar directament un model de fora, sinó agafar a poc a poc el ritme de millora intern. Els canvis triguen molt a produir-se.
Van començar a pensar el seu prestigiós model fa molts anys?
Es podria anar fins al 1860, quan es va implantar l'educació unitària per a tothom, en bona part a través de l'Església. Però si no volem anar tan lluny, ens podem quedar l'any 1970 quan va començar la nova carrera universitària de mestre, de cinc anys. La millora de la formació de mestres era la base de la millora de l'escola. Com ara aquí, hi havia molt d'interès a agafar idees de fora, del sistema Montessori d'Itàlia i altres.
Malgrat que tothom els posa com a exemple, vostès es plantegen millores.
Hem tingut un projecte curricular, que s'elabora en l'àmbit ministerial i després a escala municipal. Cada deu anys, el renovem i ara estem renovant el que entrarà en vigor el 2016, amb l'objectiu principal d'intentar ensenyar millor però menys coses. Es farà èmfasi en allò en què els alumnes són actius: noves tecnologies, noves maneres d'ensenyar...
Ens ha arribat que volen suprimir la cal·ligrafia de lletra lligada.
Quan era petit, igual que aquí, la cal·ligrafia era molt important. Han passat vint o trenta anys i s'ha estudiat que la lletra simple i la lligada estan tan a prop que potser no cal ensenyar lletra lligada i, en lloc d'això, ensenyar l'ús del teclat.
Una cosa és que Finlàndia revisi el projecte curricular i aspectes com aquest i una altra, canviar el marc legal, les lleis educatives bàsiques. Allà com funciona?
Hi ha més consens. Des de principis dels anys setanta fins aquest moment, hem tingut més de vint governs, que també vol dir més de vint ministres d'Educació i els canvis no han estat tan grans. Passi el que passi en les eleccions, el pla d'estudis continua. Tenim més clara la meta cap on ens dirigim, i aquí, desgraciadament, sembla que els polítics hagin de demostrar alguna cosa. Amb tota la sinceritat, crec que el tema de l'educació és massa polític.
Com és possible que amb menys hores lectives aconsegueixin resultats millors?
L'escola finesa és molt pràctica, no es concentra només en el que es mesura en els informes PISA. Però hi ha un aspecte clau: més del 99% dels alumnes acaben la secundària obligatòria. En la nostra escola, repeteixen curs com a màxim un o dos alumnes. I si algú té problemes d'aprenentatge a primària, amb menys de deu anys, rep de seguida l'atenció de l'equip psicopedagògic.
Fan més deures a casa?
Tenim horari intensiu i es fan més deures a casa, però tampoc no tant. Personalment, posaria un horari més complet. A primària, per exemple, comencen a les vuit o a les nou i acaben a les dotze o a la una. I després, club extraescolar fins al voltant de les quatre.
Un dels aspectes en què insisteix especialment és el de les llengües. Aquí som a anys llum del seu nivell d'anglès.
Aquí es comença molt aviat en tot: anglès, informàtica... Per això no pot ser que, al cap d'un temps, es tingui un nivell tan baix. Allà, comencen amb l'anglès als deu anys, a tercer curs de primària. Veient el nivell dels alumnes catalans, hi ha d'haver un problema metodològic.
Tenen un cas semblant al nostre, amb dues llengües.
Sí, el finès i el suec. El suec es parla només a les zones costaneres, un 4% aproximat de la població. Però és obligatori a tot el país, com si aquí el català fos obligatori a tot l'Estat espanyol. Jo era de zona monolingüe finesa, però a l'escola vaig estudiar suec i l'he de saber per ser funcionari. Tot i això, el nivell de suec ha baixat i en el nou currículum es preveu començar a estudiar-lo a sisè de primària i no a setè com ara. A tot això, hi afegim llengües optatives, que poden ser rus, alemany i francès.
La formació dels mestres és important?
La millora de l'educació dels mestres és clau, a Finlàndia i arreu. Allà és molt difícil accedir a ser mestre, més que advocat o metge. És una professió respectada i conserva el caràcter vocacional: no vull fer diners, vull ser mestre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.