Plebiscit per a Netanyahu

Aconseguir la majoria absoluta a la Knesset (el Parlament israelià) és una fita pràcticament impossible. En un sistema polític molt fragmentat i amb sobrerepresentació d'alguns partits, els processos de confluència que hi hagi després de les eleccions acostumen a ser decisius. Els comicis que se celebren avui a Israel es presenten com un plebiscit per a la figura de Benjamin Netanyahu.

El líder del Likud i el candidat de la Unió Sionista, Isaac Herzog, voregen els 25 diputats, molt allunyats dels 61 que garanteixen la majoria absoluta. Les últimes enquestes revelaven un lleuger avantatge del centreesquerra. “L'escenari que es presenta és molt obert i caldrà veure quina és la coalició que pot ser més estable”, assenyala Eduard Soler, politòleg i investigador del Cidob.

L'actual primer ministre va apostar per fer un avançament de les eleccions, que han acabat personificant-se en els candidats –un model personalista que s'ha acabat imposant en els darrers 20 anys– i deixant de banda els aspectes estrictament electorals. “Ha estat una campanya molt light i, pel que fa a propostes, molt fluixa. S'ha acabat convertint en «Netanyahu sí» o «Netanyahu no». Pràcticament no s'ha parlat del procés de pau ni de la guerra a Gaza”, hi afegeix Soler. “L'aposta de Netanyahu és intentar tenir la legitimitat per ser la força més votada, però es preveuen unes eleccions molt empatades”, conclou. El mandatari va dir ahir que no permetrà la creació d'un Estat palestí si revalida el càrrec, segons informaven mitjans locals.

Una de les novetats dels comicis és la Unió Sionista, que ha unit els laboristes d'Isaac Herzog amb l'exministra Tzipi Livni, i que tenen com a principal objectiu fer fora del poder el líder del Likud. “De fet, els federa la seva animadversió envers Netanyahu”, assegura Soler. De moment, les enquestes els són favorables, però només tindrien assegurat el suport de Meretz, un partit d'esquerres, i de la llista àrab, que per primer cop es presenten sota un paraigua conjunt.

Netanyahu tindria el suport –gràcies als vots dels partits dels seus ministres d'Indústria, Naftali Bennett (La Llar Jueva), i d'Afers Estrangers, Avigdor Lieberman (Israel Casa Nostra)– de la dreta israeliana. El Likud ha viscut escissions i el nou partit Kulanu podria ser la revelació d'aquestes eleccions, ja que les enquestes auguren que obtindrà fins a vuit diputats. El seu líder, l'exministre Moshe Kahlon, defensa davant de tot la lliure competència.

Un error greu de Netanyahu durant la campanya hauria estat subestimar el poder de l'agenda social. Segons l'enquesta del diari econòmic Calcalist, el 66,9% dels israelians afirmen que les dificultats econòmiques influiran en el vot. La campanya de Netanyahu centrada en la seguretat no hauria aconseguit seduir els votants, més preocupats, per exemple, per l'alt preu dels habitatges. La visita en plena campanya electoral al Congrés dels Estats Units, convidat pels republicans, ha estat considerada un error de càlcul. “No tenia el suport de la societat israeliana; ha estat contraproduent”, assegura Soler.

Les crítiques contra la campanya de Netanyahu arriben des del mateix Likud. Els israelians podrien castigar que el primer ministre posés en perill les relacions amb un dels seus principals aliats polítics i econòmics.