L'obra de teatre de ‘El Rellotger de Gràcia' es representarà amb 200 veïns del barri
L'espectacle es basa en una novel·la de Joan Lafarga, adaptada i dirigida per Enric Sunyol
Una quinzena d'entitats històriques i culturals celebren d'aquesta manera el 150è aniversari de la Torre del Rellotge del barri barceloní
Diverses entitats de la Vila de Gràcia donen vida a El Rellotger de Gràcia, una obra de gran format que comptarà amb 50 actors, alguns d'ells nens i 30 figurants, tots veïns de la Vila de Gràcia. També hi participen uns 40 integrants de les entitats de cultura popular, entre castellers, grallers, bastoners, geganters i capgrossos, dansaires, trabucaires, músics, orfeons i sardanistes. Una part dels components del grup que recrea anualment la Revolta de les Quintes a la Plaça de la Vila de Gràcia també hi serà present. En total, hi participaran unes 200 persones. En paraules del director de l'espectacle, Enric Sunyol: “Hi serà tot Gràcia”, en tres funcions del 10 al 12 d'abril a la Sala Montseny de l'Auditori Col·legi Sant Josep del barri.
Sunyol també és l'autor de l'adaptació teatral de l'obra de Joan Lafarga El campanar de Gràcia en què parla de l'històrica Vila, i serà una festa que coincideix amb el 150è aniversari de la torre del barri. En concret, en aquest gran muntatge hi participen el Casal Corpus Grup de Teatre, el Cercle de Gràcia, Helena Teatre i la formació Cor Amics de la Sarsuela, el Centre de Gràcia, Orfeó Gracienc, Lluïsos de Gràcia i la col·laboració d'entre tantes altres entitats culturals i històriques de Gràcia. L'escriptor ha fet referència que sempre li havia ballat pel cap fer un espectacle que unís a diferents representats d'entitats de la Vila, però no hi havia una obra que pogués fer-ho possible fins que va conèixer aquest text.
L'adaptació de Sunyol convida als espectadors a veure i viure l'època en què la Vila de Gràcia era independent, la inauguració del seu Campanar ara fa 150 anys, la Revolta de les Quintes, l'estrena de El Cant de la Senyera; la misèria i les esperances de la gent en aquells temps de monarquies i repúbliques, de conxorxes d'alguns militars, d'atemptats revolucionaris i de repressió. La història s'apropa a personatges reals del passat, com el rellotger suís Albert Billeter o l'enigmàtica Amàlia Domingo; que interactuen amb d'altres de ficció com l'Oriol Farguell. El Campanar de Gràcia és un monument diferencial i únic a la ciutat de Barcelona, pel seu caràcter laic.
Homenatge a Albert Musons
La història intercala fragments d'un present més proper, on es recorda Albert Musons. De fet, com ha destacat Maite Fandos, regidora del Districte, el text és un homenatge a Musons, que va ser conseller del Districte de Gràcia des de l'any 1997 i fins al 2007 pel PSC. El personatge del Musons l'interpreta l'actor Inyaki Galve. que en aquest text guanya “unes eleccions a través d'un grup polític de nova creació i acaba sent alcalde de la Vila de Gràcia que mai ha deixat de tenir una certa identitat pròpia”. La trama seguirà en el moment en què Musons troba un manuscrit escrit per un personatge de ficció.
Per la seva banda, Lafarga ha explicat que al llibre “hi ha reflexions socials que passen avui mateix i les vehicula amb els seus personatges alguns reals de Gràcia i altres de ficció”. L'escriptor ha admès que es reconeix amb l'obra de teatre, i ha destacat que “l'autor d'una novel·la ja té el seu moment quan la presenta”.