Cent motius per continuar sumant

Si situéssim en els plats d'una mateixa balança els defensors i detractors de la independència, sabríem –amb més precisió que enquestes com ara les del CEO, el Gesop i el CIS– cap a quina banda es decanta la majoria. Tot i així, els resultats demoscòpics constaten que el suflé (preparació culinària que segons el periodista Manuel Cuyàs no té res de catalana) s'ha desinflat en els últims mesos, i que “cal convèncer més persones perquè pugin al vagó de la sobirania nacional”, hi afegeix el politòleg Roger Buch, autor d'un dels llibres que tracten justament d'això, de donar motius per fer possible l'estat propi. En total, 100 capítols breus, amb una raó per cada un, “que fan curt tenint en compte les moltes raons que hi ha”, tal com s'esforçava a remarcar l'eurodiputat Ramon Tremosa en una de les presentacions de 100 motius per ser independentista, al barri de Gràcia de Barcelona. Buch, que es defineix com un independentista incansable –“dels que no han despenjat l'estelada del balcó”, confessa–, va més enllà dels principals greuges que viu Catalunya respecte de l'Estat, com ara l'espoli fiscal i la negació del dret a decidir, i s'atreveix a pronosticar, per exemple, que el corredor mediterrani beneficiaria Barcelona per l'entrada de les importacions xineses i es continuarien pagant els peatges “en la justa mesura”, és a dir, sense haver de suportar el cost de les autovies gratuïtes de la resta d'autonomies. Fins aquí, res d'estrany. Però a mesura que avança la lectura, les dosis d'optimisme afegides per Buch es palpen en diverses motivacions que, per l'autor, ara no susciten interès entre la població, “però que acabaran tenint-ne”.

Les més curioses són la possibilitat d'etiquetar en català les llaunes de Coca-Cola per “dotar de prestigi la llengua”; de publicar premsa rosa com en qualsevol cultura “normal” i, fins i tot, d'ajudar Espanya a guanyar de nou el festival d'Eurovisió mentre algun famós, amb accent de l'Empordà –qui ho sap?–, entona el televisiu “Spain, twelve points”.

No obstant això, abans d'arribar-hi, “el gros de la societat catalana ha de ser conscient de què s'hi juga, amb la independència”, admet l'escriptor. I continua: “Per plantejar-nos un objectiu tan important com aquest cal tenir clar què podrem fer en un futur estat que defugi, encara que amb dificultats, l'espanyolisme que s'ha impregnat en la nostra identitat .” L'obra de Buch, doncs, és una eina per “convèncer indecisos” i apropar els beneficis de la separació amb l'Estat espanyol als que s'ho miren de reüll. Tal com diu l'autor, el llibre “es podrà fullejar durant l'estiu, abans del 27-S, a la piscina, mentre es cou el debat de les llistes dels partits”, o preparant, potser amb una Coca-Col·la en una mà i una revista del cor editada en català a l'altra, un pa de pessic durant les llargues i caloroses tardes d'agost. Caldrà estar-hi atents.