Un seient lliure

Estava sota el Quillo repassant un amortidor i va veure la llum. Havia ajornat uns mesos abans el seu somni de travessar l'Àfrica en solitari, bé amb el Quillo, el seu Patrol 4X4 d'un blau marí profund com l'oceà Atlàntic que havia travessat en veler fa pocs anys, i de cop i volta, com se solen fer les coses importants de la vida, va decidir ser-hi. El gener del 2008 iniciava la prèvia de la seva cursa particular, que acaba l'últim dia d'aquest mes de setembre amb l'anada amb vaixell cap a Tànger, d'on sortirà. El punt final, si tot va bé, és Ciutat del Cap (Sud-àfrica) pels volts de Nadal.

L'olotí Dani Aula, doncs, se'n va a l'Àfrica amb el seu inseparable Quillo –bé, és el Quillo II, perquè l'anterior es va quedar en aquell continent al mig d'un riu que no va poder travessar– i un seient lliure. I això que a molts dels qui llegeixin aquest article els podria semblar balder, per a ell és un dels elements indispensables de la seva aventura, l'aventura de la seva vida. En Dani ha fet, com diuen els del mundillo d'aquest tipus d'aventures, una vintena de Marrocs, dos Mauritànies i un Tunísia, i sap que per les pistes, carreteres o pels deserts del continent, les coses no funcionen com aquí. Ha carregat moltes persones en els seus viatges i l'ha fet petar amb moltíssima gent, compartint-hi fins i tot el seu menjar.

Si se li pregunta per què fa aquesta travessa, diu que no ho sap. «Perquè m'ho demana el cos», afirma, i afegeix a continuació, amb un entusiasme encomanadís, que a part de ser una de les seves passions, no es paguen amb diners les postes de sol africanes, els desertes que la vista no s'acaba i sobretot la gent, les històries particulars dels copilots improvisats del Quillo. Davant seu té prop de 21.000 quilòmetres i tres mesos de viatge, tres quartes parts per carreteres i la resta per pistes i desert. Passarà pel Marroc, el Sàhara, Mauritània, Mali, Níger –per problemes polítics evita anar de Niamen a Porto Nova, a Nigèria–, el Txad, el Camerun, el Gabon, el Congo, Angola, Namíbia, Rowan i finalment Sud-àfrica.

Els preparatius previs han consistit en la provisió del material que li cal, la instal·lació d'una plataforma a dalt del cotxe amb tenda incorporada i la posada a punt del cotxe, sobretot la suspensió, que ha de ser més elevada que la normal, i a més ha fet ell mateix i amb les seves eines el manteniment del vehicle i la substitució de diverses peces del motor per si li cal fer-ho sobre el terreny. Ho ha fet al garatge Lluís Serrat d'Olot, on l'amo –un bon amic– i els seus treballadors l'han anat guiant en aquestes tasques. Dani Aula destaca la col·laboració que ha tingut de Rètols Mateu, de Vidres Varilux d'Esilor –ell és òptic de professió– i el seu cosí Chema Serrano, que li ha creat el logo de la Transàfrica 2009, que ornamenta les portes del cotxe i que encapçala el bloc olotcapetown.blogspot.com, que ha creat expressament per anar explicant dia a dia la seva aventura.

Tot a punt, doncs. L'Àfrica l'espera.