Un 45% dels catalans no tenen creences religioses
Un 15% professen confessions minoritàries, un 18% són ateus i un 12% es declaren agnòstics
La diversitat es percep com una oportunitat tot i que es mira amb respecte
Anàlisi de les confessions a Catalunya
El laïcisme a Catalunya és molt significatiu, segons el primer Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat, que revela que un 44,7% de la població afirma que no té creences religioses. La majoria de catalans que admeten no creure en cap religió –que no vol dir que no s'identifiquin amb alguna confessió per motius de tradició i cultura– són nadius. Segons les dades d'aquest primer baròmetre presentat ahir per la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, “les persones nascudes fora de Catalunya i fora de l'Estat espanyol es declaren més creients que els nascuts a Catalunya”.
El baròmetre indica que hi ha un 18,2% de catalans que es declaren ateus i un 12% que diuen que són agnòstics. Això sí, encara són majoria, un 53%, els que s'identifiquen amb el catolicisme (sobretot per motius culturals i de tradició, que no vol dir que creguin, ni molt menys que practiquin). A aquests s'hi han d'afegir els catalans que asseguren que professen una altra religió, que ja són un 15%: un 7,3% són seguidors de l'islam; un 2,5% són protestants; un 1,3%, budistes; un 1,2%, ortodoxos (russos, romanesos, serbis...); un 0,4%, testimonis de Jehovà, i el 2,3% restant són fidels d'altres religions molt minoritàries.
Una altra dada que revela aquest estudi és que un terç dels catalans, un 66%, no van mai a cap cerimònia de culte. En canvi, un 12% són practicants un cop a la setmana; un 11,8% van als centres de culte algun cop al mes, i un 10% hi van algun cop l'any.
“En el nostre país creix la pluralitat religiosa i aquest és un tret que ens identifica. Els catalans entenem la gestió de la diversitat religiosa com una oportunitat i l'existència de diferents confessions com una font que genera riquesa cultural”, va dir la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, en la presentació d'aquest baròmetre, encarregat al Centre d'Estudis d'Opinió pel Departament de Governació i Relacions Institucionals i que s'ha fet a través d'enquestes a 1.600 persones majors de 16 anys representatives del país.
Poc coneixement
Segons les dades d'aquest estudi, la majoria dels catalans coneixen l'existència de la religió catòlica (97,7%), islàmica (77,6%) i budista (50%). Pel que fa a la resta de confessions, menys del 50% de la població les sap citar.
Pel que fa a les confessions que els enquestats saben que estan implantades a Catalunya, destaquen el catolicisme (99,2%), l'islam (90,3%), els testimonis de Jehovà (83,7%) i el protestantisme (73,6%). Quan es pregunta als enquestats pel seu nivell de coneixement de les diferents confessions amb implantació a Catalunya, tan sols el catolicisme supera l'aprovat. De mitjana, els enquestats consideren que el seu coneixement sobre aquesta religió és d'un 6,59 sobre 10. En el cas de les altres religions, la nota mitjana no és superior en cap cas al 3,5. L'islam, els testimonis de Jehovà i el protestantisme són les minories religioses que els ciutadans diuen que coneixen millor. Això sí, un 61,1% dels enquestats consideren que és molt o bastant important que els ciutadans tinguin uns coneixements mínims sobre les confessions religioses.
La majoria de catalans, gairebé un 90%, consideren que hi ha respecte i bona relació entre les diverses confessions religioses, i tan sols una minoria, un 5,3% de la població, perceben tensió i/o hostilitat entre les persones de diferents confessions religioses de la seva localitat.
Un 52,9% dels enquestats consideren que la diversitat religiosa enriqueix la vida cultural de Catalunya i només un 14% consideren que posa en risc l'estil de vida del nostre país. Un 60,5% consideren important que les administracions públiques impulsin i apostin pel diàleg interreligiós.
La vicepresidenta va voler fer seves ahir les paraules del president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba, que assessora la direcció general d'Afers Religiosos del govern, en el sentit que, segons diu: “Avui ja no hem de parlar de societat multicultural, sinó de societat intercultural i interreligiosa”, perquè hem de superar “un cúmul de tradicions que van cada una pel seu cantó”, i hem d'apostar “per una interrelació entre tots”. “Catalunya –va dir Joana Ortega– és un exemple de convivència. En pocs llocs del món es pot viure amb tanta plenitud la diversitat religiosa”. Va apostar per “posar per damunt de tot la voluntat d'entendre'ns”.
Ensenyar totes les religions
La immensa majoria dels catalans (un 71%) es pronuncien a favor que es doni als infants i joves formació sobre les diferents religions del món; és a dir, que s'incorpori al sistema educatiu una assignatura en què s'ensenyi la religió des del punt de vista cultural i històric i sense fer proselitisme de totes les confessions. En canvi, quan es pregunta si estan a favor que els pares puguin sol·licitar a l'escola que els seus fills rebin classes de la seva religió la majoria d'enquestats, un 51%, s'hi mostren en contra (un 29,1% totalment en contra i un 22% moderadament en contra) i un 43,8% s'hi mostren a favor (un 18% de manera total i convençuda). Aquesta és una qüestió significativa si es té en compte l'allau de crítiques que ha aixecat la implantació en la nova llei Wert d'educació de la religió catòlica.