L'hora de parlar-ne a l'aula
Els psicòlegs i els pedagogs aconsellen que els alumnes dels instituts exterioritzin els sentiments que els causa el succés al centre
L'assumpció dels fets ajudarà els estudiants a tornar més aviat a la normalitat
La mort d'un professor a mans d'un alumne a l'institut Joan Fuster de Barcelona ha deixat la comunitat educativa en estat de xoc. Al centre on van passar els fets, un equip de psicòlegs treballen des de dilluns per atendre docents i estudiants, però també s'està actuant, a diferent escala, en altres escoles i instituts, que ahir van fer un minut de silenci com a mostra de condol.
L'institut Doctor Puigvert, del districte de Sant Andreu, el mateix del centre del sinistre, és un dels més tocats pel succés. Alguns dels seus estudiants –explica la directora, Montse Ciuró– coincideixen amb alumnes del Joan Fuster en activitats extraescolars i els equips directius dels dos instituts mantenen una estreta relació.
És per això que al Doctor Puigvert els professors van tractar el succés amb els alumnes des del mateix dia que es va produir, sense esperar a l'endemà com van fer altres instituts. “Els alumnes necessitaven parlar-ne –explica Ciuró– i ho vam fer en la major part de les classes.” Ahir, com tots els centres del país, van fer uns minuts de silenci en què van llegir un text fet pels professors i ara miren de tornar a la normalitat.
De fet, això, deixar que aflorin les emocions i anar tornant de mica en mica a la normalitat és el que els psicòlegs recomanen que es faci. Andrés González Bellido, vicepresident de la secció de psicologia educativa del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i autor del programa TEI de prevenció de la violència i l'assetjament escolar, aconsella que els estudiants “expressin les seves emocions i vivències”, especialment els de l'institut Joan Fuster. Els alumnes d'aquest centre –explica González– hauran de passar un “procés de visualització” del que vindrà després dels primers dies de xoc, com ara tornar a veure els professors i companys ferits o fer front a l'estrès posttraumàtic. “Caldrà avançar-se a les situacions i no guardar-se res, perquè, si t'ho guardes, després no pots intervenir” per fer net.
En el mateix sentit s'expressa Àngel Casajús, membre del consell social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. “S'ha de parlar dels fets, sempre amb un rerefons educatiu, i els alumnes han d'expressar els seus sentiments i plorar si ho necessiten”, diu Casajús, que recorda que, per als alumnes del Joan Fuster, el succés “és un fet que no oblidaran mai de la vida”. “S'ha de treballar perquè integrin i assumeixin aquest fet a les seves vides, però cal que els nens tornin a la seva rutina i als seus hàbits diaris”, hi afegeix.
Més enllà de la resposta immediata al succés i d'aquest cas concret, Casajús demana que l'escola incorpori més elements emocionals en el seu funcionament diari: “Hi ha d'haver espais d'escolta i d'integració, de mediació de conflictes com els que ja hi ha a molts centres”, afirma Casajús, que reclama, també, que les famílies s'impliquin més en la prevenció de fets com aquest, ja que “la societat no hi ajuda gaire”.