Altafaj recepta “claredat” per ser reconeguts al món
El representant permanent davant la UE, convençut que avalarà el procés si no hi ha equívocs en la formulació, resultats i passos posteriors al 27-S
Contesta l'unionisme i diu que manté contactes a tots nivells
Claredat en la formulació prèvia, en el resultat del 27-S, i en els missatges i declaracions solemnes que segueixin un eventual triomf dels partits sobiranistes. És la recepta que va donar ahir Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea, perquè el procés independentista culmini amb èxit, és a dir, amb l'obertura d'una negociació política que determini el nou marc jurídic, en què Europa hauria de tenir un “paper central”, i que acabi amb el reconeixement del nou estat català. “Es fa força literatura, però hi ha moltes coses que fan pensar que a Europa prevaldria el sentit comú”, apuntava; un sentit que, rematava, “apareix en molts papers europeus per parlar sobre Escòcia o Catalunya”.
Altafaj, convidat ahir al cicle Moment Zero que l'associació homònima i El Punt Avui coorganitzen al Born Centre Cultural de Barcelona, va agafar com a referent la greu crisi econòmica i financera dels últims anys, que la UE ha hagut d'enfrontar –i ho sap bé perquè ell mateix va ser dos anys portaveu del comissari d'afers econòmics, Olli Rehn– per mitjà d'accions “legalment impossibles i políticament impensables” només uns anys abans. “Davant d'una situació crítica, Europa responia amb pragmatisme, negociació i adaptació de la legislació”, exposava Altafaj. “I els catalans no hem d'exigir menys, perquè ja en som ciutadans”, concloïa, respecte a l'actitud a seguir sobre el procés. “Tothom hi sortiria perdent si es deslliguessin els destins”, constatava el diplomàtic, per a qui a la UE “el diàleg polític sempre preval sobre la resta”.
Catalunya, això sí, s'ha de fer valer, i ha de jugar bé les seves cartes, perquè “el primer adversari és la indiferència”. Per començar, ha d'aprofitar qualsevol oportunitat per expressar la seva voluntat, i les eleccions del 24-M són una “etapa important” de la marató. La que serà de debò “determinant”, però, serà la data del 27-S. I, tot i que creu que les plebiscitàries s'haurien entès “millor” a fora amb una llista unitària, s'ha de fer tot el possible perquè siguin “llegibles en la mateixa clau”, i es faci “una suma clara on les variables siguin mínimes”. Si Europa ho entén, i el sobiranisme triomfa el 27-S, Altafaj vaticina que la UE seguirà de prop tots els passos que faci el Parlament, i si cal s'hi implicarà per pressionar l'Estat.
Una veu escoltada
El diplomàtic, en tot cas, deixava clar que la qüestió catalana ja ha aconseguit una primera victòria, que és colar-se a l'agenda europea, ja que la veu consolidada “en les ments de la majoria dels decision makers”. “Tenen clar que anem de veres, hi ha una consciència clara que això no és un suflé”, constatava a pregunta dels assistents. En aquest sentit, aprofitava per desmentir un altre mite escampat per l'unionisme: que ell, i les aspiracions catalanes, siguin sistemàticament menystinguts, fet que nega taxativament. “Els contactes tenen lloc a tots els nivells, són freqüents i seguiran sent-ho, perquè Europa té interès a escoltar tots els punts de vista”, afirmava amb rotunditat. I tot i que admetia que, en molts casos, els interlocutors veuen el català com un “problema afegit“, també evidenciava que els sol generar “perplexitat i preocupació” la no-actuació no tan sols del govern de Rajoy, sinó de tots els partits espanyols, davant la demanda democràtica que arriba des de Catalunya. “Des de fora no s'entén com ho estan gestionant”, indicava, en relació al rebuig al diàleg, els atacs sistemàtics o la instrumentalització de la justícia, que segons el diplomàtic generen certa “comprensió” a la frustració que senten la majoria dels catalans.
Altafaj, que destacava la relació “correcta i profitosa” que manté amb l'ambaixada espanyola a Brussel·les, lamentava els “tocs de crostó” del govern estatal en diversos casos perquè estats sobirans es pronunciïn contra el procés, fet que, segons ell, pot ser “contraproduent”. Malgrat tot, i com demostra que el Parlament danès té previst parlar-ne el 12 de maig, la qüestió és present, i debats així, en fòrums formals o informals, aniran a més a la UE.
Després d'Altafaj, el cicle Moment Zero tornarà, passades les eleccions municipals, el 27 de maig que ve, amb el president de la Unió de Federacions Esportives Catalanes, Gerard Esteva.
