“El califat d'Estat Islàmic és un país”

Patrick Cockburn, veterà periodista irlandès i corresponsal a l'Orient Mitjà del diari The Independent, visitava Barcelona convidat pel Cidob i amb la col·laboració del CCCB. Autor del llibre El retorno de la yihad, el periodista, que d'aquí a pocs dies se'n torna a l'Iraq, explica el naixement d'Estat Islàmic i com el conflicte de Síria ha estat un autèntic trampolí per al grup. “Tenen molta experiència militar, des del 2003 que estan lluitant contra els Estats Units. Realment ha estat la guerra a Síria el que ha desestabilitzat l'Iraq”, afirma. La caiguda de Mossul, el juny del 2014, és segons Cockburn una data clau per a la història de l'Iraq, de Síria i de l'Orient Mitjà, perquè no només va provocar el pànic entre l'exèrcit iraquià (molts van abandonar el seu lloc), sinó que és l'inici del canvi geopolític més radical des dels acords de Sykes-Picot, després de la Primera Guerra Mundial. Cockburn assegura que el territori que ocupa el califat, que té una extensió similar a la de la Gran Bretanya i uns sis milions d'habitants, funciona com “un autèntic estat; és un estat en una situació d'emergència, però cobren impostos, fan funcionar les escoles (sota la seva ideologia), tenen exèrcit i està força ben organitzat”. “Sembla que la gent que viu sota el seu control majoritàriament és infeliç... Les dones han estat forçades a quedar-se a casa, a posar-se el nicab, però el problema per als musulmans sunnites és que no tenen gaires alternatives...”, hi afegeix. I quina és la diferència entre Estat Islàmic i Al-Qaida? Pel periodista irlandès, els dos grups tenen maneres molt similars de funcionar, la mateixa ideologia, tot i que Estat Islàmic ha propagat molt més la idea de l'antixiisme, branca de l'islam que consideren infidel. “Són un còctel militar i polític, i utilitzen els mateixos mètodes, com ara els atacs suïcides.” Cockburn, però, veu en el nou gihadisme un nivell “d'atrocitats” al qual Al-Qaida no havia arribat mai. El seu líder, Abu Bakr al-Baghdadi, té grans nocions militars. Quant a l'estat de salut d'Al-Baghdadi –les últimes notícies asseguraven que havia estat ferit greument–, Cockburn es mostra escèptic: “És la tercera vegada que diuen que l'han ferit o mort.” El periodista lamenta el paper d'altres països com Turquia i l'Aràbia Saudita. Els primers perquè han mantingut oberta la seva frontera de 900 quilòmetres amb Síria, fet que ha suposat que milers de combatents travessin aquest porós camí per unir-se al gihad. Pel que fa a l'Aràbia Saudita, l'autor creu que en els darrers anys s'ha dedicat a exportar el wahhabisme, que defensa una aplicació molt rigorosa de la xaria, i a finançar grups gihadistes davant de la mirada d'Occident.

Precisament, també és molt crític amb la cobertura que es fa dels joves que se'n van a Síria i a l'Iraq. “Les tres adolescents britàniques que es van escapar per marxar cap a Síria obrien els telenotícies. És exagerat”, opinava. “El mateix amb l'atemptat de Charlie Hebdo, que va tenir una gran publicitat”, hi afegia. El mateix dia de l'atemptat a París, al Iemen van morir 34 cadets de policies en un altre atac, i a Bagdad van perdre la vida 30 persones més. Reflexions del periodista.