D'hotel a hospital

Havia de ser l'hotel Hilton, però, finalment, es va convertir en el primer hospital cooperatiu del món i en un referent de la sanitat privada catalana. La Societat Cooperativa d'Instal·lacions Assistencials Sanitàries (SCIAS) –que agrupava i agrupa usuaris de l'asseguradora Assistència Sanitària– va adquirir, l'any 1978, aquell edifici de l'avinguda Diagonal per inaugurar, el juny de l'any 1989, i després de fer-hi obres, l'hospital de Barcelona. N'acaba de fer tot just vint-i-cinc anys i l'hospital manté el model inicial de cogestió entre metges i usuaris que en són, alhora, els propietaris.

“L'edifici estava pensat per ser un hotel de cinc estrelles i ens vam trobar unes habitacions espectaculars, totes exteriors i amb banys de marbre de Carrara”, recorda el doctor Ignacio Orce, president d'Assistència Sanitària. Allà on hi havia una sala de ball, s'hi va instal·lar el bloc quirúrgic. “Totes les obres es van fer amb les aportacions dels socis, sense demanar cap crèdit a cap banc. I encara avui dia mantenim aquesta peculiaritat: no tenim deutes ni demanem crèdits”, assegura Orce.

Aquesta no és l'única peculiaritat d'un model assistencial que ha esdevingut referent mundial del cooperativisme sanitari i que va néixer l'any 1957 de la mà del doctor Josep Espriu, germà del poeta Salvador. Ell va ser qui va liderar la creació de l'entitat asseguradora Assistència Sanitària, propietat d'una cooperativa (Autogestió Sanitària) formada per metges que s'havien agrupat per oferir els seus serveis. La filosofia d'aquests professionals es regia per un binomi que uns anys abans ja havien impulsat els metges bascos de l'Igualatorio de Bilbao: lliure elecció de professional per part del pacient i retribució per acte mèdic. “Fugien de companyies que els explotaven i que els deixaven poc marge de maniobra per decidir sobre la seva feina”, afirma el doctor Orce.

De seguida s'hi van anar sumant professionals. Els metges eren propietaris i, alhora, treballadors. Decidien els seus horaris i honoraris i les pòlisses que pagaven els assegurats. Fins que el doctor Espriu va pensar que els usuaris també havien de tenir veu i vot en aquest sistema. A Barcelona, llavors, “hi havia certa manca de llits privats”, apunta Orce. I va ser així que els usuaris es van agrupar en una cooperativa (SCIAS)–que actualment té 170.000 socis– i van començar a mirar solars per construir-hi el que havia de ser el seu hospital. D'aquí que l'hospital de Barcelona atengui des de llavors de manera exclusiva –amb petites excepcions– els assegurats d'Assistència Sanitària Col·legial, actualment 190.000 persones.

Des del principi, es va voler fer un hospital –no una clínica–, amb la idea que s'hi poguessin atendre patologies de tot tipus. Com que els metges mai han tingut exclusivitat amb l'hospital i cadascun té el seu estil i manera de treballar, “es va apostar per dotar l'hospital d'uns serveis centrals forts”, explica el doctor Orce. Serveis com la unitat de cures intensives, neonatologia, medicina interna o farmàcia són cabdals a l'hospital. D'altra banda, totes les plantilles –excepte la de seguretat i jardineria– són pròpies: des dels metges dels serveis centrals, a la infermeria o el personal de cuina. L'hospital de Barcelona atén actualment més de 150.000 casos anuals, entre hospitalitzacions, urgències i atenció ambulatòria o domiciliària, i cada any hi presten servei més de mil metges del quadre facultatiu d'Assistència Sanitària.

Les decisions que afecten tot el sistema les prenen els representants del consell d'usuaris i del consell de metges: inversions en tecnologia o noves instal·lacions, remodelacions, revisions de primes d'assegurança, retribucions... Com que no hi ha ànim de lucre, tots els beneficis es reinverteixen en el sistema. “També en aquest punt som una rara avis”, afirma Orce, que reconeix que, en un context en què el sector de l'assegurança sanitària privada adopta cada cop més les estratègies del low cost, el d'Assistència Sanitària potser és un “model més car per a l'usuari perquè aposta per la qualitat”. A més, des de fa set anys es convoquen beques per valor de 30.000 euros dedicades a la formació postgrau d'estudiants de disciplines sanitàries.

L'opinió dels usuaris ha estat fonamental a l'hora de posar en marxa serveis de més recent creació, com el de la clínica del viatger o el d'atenció a domicili al malalt pluripatològic, segons explica la presidenta de la cooperativa dels usuaris (SCIAS), Teresa Basurte. Per la seva banda, el doctor Orce apunta que, ara mateix, l'hospital aposta per reforçar tota l'àrea de salut maternoinfantil, ja que, tot i la baixada de la natalitat, l'arribada d'un fill continua sent la principal porta d'entrada de nous assegurats i socis. L'hospital de Barcelona atén cada any més d'un miler de parts i el pla d'inversions d'aquest any preveu la creació d'una nova planta d'obstetrícia. A més, l'hospital ja ha posat en marxa un servei d'atenció als embarassos d'alt risc i un centre de reproducció assistida obert al públic general.