Wert lamenta que les sentències no s'apliquin prou
Apunta un avanç limitat en la normativa pel castellà a l'escola, però no així en el compliment de les resolucions
El ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, va presumir ahir d'un avenç en el marc normatiu perquè el castellà s'introdueixi a l'escola a Catalunya, però va lamentar que no pugui dir el mateix pel que fa a l'aplicació de les resolucions judicials que hi ha hagut en aquest sentit. Així ho va exposar en una trobada amb la premsa en el marc d'un Consell Europeu d'Educació a Brussel·les, en què va destacar el progrés que suposa la disposició legislativa de la llei orgànica d'educació que “estableix clarament” un reguitzell de mesures per garantir que el castellà és també utilitzat “en proporció raonable” com a llengua vehicular en el sistema educatiu.
“Crec que s'ha avançat menys, ho dic amb tota honestedat, a aconseguir que les resolucions judicials en aquest sentit es compleixin”, lamentava, en canvi. I és que Wert destacava tot seguit la sentència del Tribunal Suprem del 28 d'abril que avala que almenys una quarta part de les classes siguin en castellà per als fills d'uns pares que van denunciar la immersió. El ministre, a més, recordava un auto recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el mateix sentit.
Wert, en tot cas, negava que “en absolut” es pretén substituir el sistema educatiu amb el català com a llengua vehicular per un altre on sigui el castellà, i parlava de fer “compatible” aquesta condició de
la llengua pròpia amb “el dret que assisteix els pares que ho desitgin d'aconseguir que també el castellà sigui vehicular en una proporció raonable”.
El ministre, a més, va treure importància al comentari “informal i off the record” que va fer fa uns dies, en el sentit que el castellà es troba a Catalunya com el català “en altres temps”. “De cap manera ha estat la meva intenció comparar el tractament que considero abominable que el règim anterior va fer de les llengües cooficials pròpies, i particularment el català, amb polítiques lingüístiques que avui segueixen algunes comunitats amb les quals podré estar més o menys d'acord, però que evidentment no són comparables”, va explicar.