L'MD'A exposa una vintena d'obres del Cau Ferrat

El Museu d'Art de Girona (MD'A) va presentar ahir la setena edició de la proposta El museu convidat, que en aquesta ocasió ha obert les portes a una representació del fons del Cau Ferrat de Sitges, recentment reformat. L'exposició, que estarà oberta fins al 30 de setembre, permet documentar la faceta de col·leccionista de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) a través d'una vintena d'obres, entre dibuixos propis i d'artistes contemporanis, i objectes de ceràmica, fusta tallada i forja procedents del museu sitgetà.

La majoria dels dibuixos, mitja dotzena i datats aproximadament entre 1878 i 1890, són del mateix Rusiñol, i la seva presència temporal a Girona ha permès posar-los en diàleg amb dos olis de l'artista del fons de l'MD'A: El pati de Sitges, de 1891, i Passeig solitari. Hort del duc de Gor, de 1898, una obra restaurada fa dos anys i que s'exhibeix per primer cop a les sales del museu. La relació amb Ramon Casas, Miquel Utrillo i Ramon Pichot, companys habituals de la colla del Cau Ferrat, és representada per un dibuix de cada un d'ells pertanyent a la col·lecció que va reunir el mateix Rusiñol amb l'obra que li regalaven els amics. No hi falta tampoc una mostra de l'afició de l'artista, mig de drapaire, mig d'expert, a les antiguitats i els ferros vells amb una talla policromada de la Verge del segle XIII, dos pots d'apotecari d'època barroca, dues brandoneres de ferro forjat del segle XVI i una arqueta de fusta del segle XV, igualment procedents de la seva col·lecció. La disposició de les peces al petit espai de l'MD'A reprodueix l'amuntegament caòtic de la casa taller de Rusiñol, oberta com a museu públic el 1933 i que conserva l'esperit artístic del seu fundador.

Amb motiu de la inauguració, l'assagista i poeta Vinyet Panyella, directora del Consorci dels Museus de Sitges, va impartir també ahir una conferència a la seu de l'associació dels Amics del Museu d'Art sobre la trajectòria de Rusiñol, la seva dèria col·leccionista, que va donar origen al museu del Cau Ferrat, i la seva estreta vinculació amb Girona, tema que Panyella està investigant per al treball de recerca amb el qual va obtenir el 2012 la Beca Martí i Pol de la Fundació Valvi.

Santiago Rusiñol va visitar Sitges per primera vegada la tardor de 1891 animat per Ramon Casas, que s'hi havia hostatjat feia poc, i atret per la imatge que en difonien els pintors de l'escola luminista. El paisatge que hi va descobrir el va enamorar, i al cap de dos anys comprava una casa de planta baixa i pis que entre 1893 i 1899 convertiria en l'epicentre del modernisme. Amb el temps, aniria omplint les estances amb les peces de la seva col·lecció, que incloïen, a més d'objectes de forja i ceràmica, mobles i peces procedents d'excavacions, les obres que li regalaven amb els seus amics (Pichot, Casas, Utrillo, Regoyos, Zuloaga) i altres de joves promeses a qui va donar suport, des de Picasso a Manolo Hugué, Carles Casagemas o Isidre Nonell. A la seva mort, la col·lecció, que l'artista va llegar a la ciutat, va ser museïtzada al mateix Cau Ferrat per Joaquim Folch i Torres respectant la singularitat que hi havia transmès Rusiñol.