A Girona, Lloret i Blanes comença a faltar obra nova
Els API i els constructors revelen en un estudi que el mercat local torna a comprar segones residències
En el mercat d'obra nova hi ha un cert repunt en les vendes
Les vendes d'habitatges a les comarques gironines mostren un cert repunt fins al punt que en zones de gran demanda com ara la ciutat de Girona, però també a Lloret i Blanes, comença a faltar obra nova. Els agents de la propietat immobiliària i promotors de la demarcació han detectat un repunt del nombre de ciutadans catalans i també de l'Estat espanyol que tornen a adquirir segones residències a les poblacions costaneres quan aquests anys de crisi la compra en aquestes zones era gairebé tota de ciutadans estrangers –centreeuropeus o russos–, “que es continuen interessant per comprar”. Aquestes són algunes de les dades del darrer estudi de preus del mercat que elaboren periòdicament els API i el Gremi de Promotors i Constructors de Girona, que mostra que els preus de l'habitatge s'han estabilitzat, tendeixen a l'alça i que es “consolida una demanda en augment provinent dels segments joves de la població”.
En el darrer estudi ja es mostrava un principi d'estabilització en els preus dels immobles i el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària i el Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona ho han pogut confirmar en l'estudi que van presentar ahir. “Es confirma un canvi de tendència i normalització del sector, tot i que els preus continuen baixos. Tot i això, comencem a tendir a l'alça”, va explicar ahir el president del Gremi de Promotors i Constructors, Josep Maria Coll. El sector, però, és prudent i assegura que es tracta d'un “escenari optimista prudent”, i no dubten a assenyalar que, a diferència d'anys passats, les perspectives cada vegada són més bones, fins al punt que puja la demanda en zones “on hi ha falta d'habitatge” o “no hi ha habitatge nou que respongui a la demanda del client actual”. “Hi ha una falta d'oferta d'habitatges nous a la capital gironina, però també a primera línia de mar”, va dir Coll, que va assegurar que, per contra, hi ha poblacions que hauran de fer “polítiques actives perquè en els propers anys puguin eixugar l'excés d'obra nova que tenen”.
Els autors de l'estudi destaquen que es consolida la valorització de les zones premium, el paper de l'habitatge de millora en les poblacions més importants i el paper que té la rehabilitació existent “com a substitut de la falta de producció d'obra nova”.
Les poblacions de la Costa Brava continuen sent el motor de la compravenda d'habitatges a les comarques gironines. Roses n'és un exemple, tal com va detallar el president dels API, Ramon Corominas, que va assenyalar que en aquesta vila es realitzen anualment “més compravendes que a la ciutat de Girona”. Una situació que també creuen que es repeteix en altres poblacions properes de l'Alt Empordà, però que no estan incloses dins dels onze municipis que analitzen en l'estudi.
Pel que fa a l'àmbit dels preus dels habitatges de segona mà, també s'han estabilitzat. En concret, segons van assegurar, els preus han retornat a les xifres dels anys 2003-2005. Això sí, des del Col·legi d'API, reconeixen que hi ha poblacions o zones més àmplies on l'oferta de pisos de segona mà “no és de qualitat”. Van fer referència als pisos que es posen a la venda a través de la Sareb. “En aquests moments, molts immobles en zones 3, 4 i 5 de la Sareb de segona mà són de molt baixa qualitat”, van dir.
L'autor de l'estudi, Miquel Bosch, va assegurar que per primera vegada des del començament de la crisi econòmica, el mercat local busca segones i fins i tot terceres residències per poder comprar. Això passa a la Costa Brava, però també al Pirineu de Girona. En pobles com ara Puigcerdà i Alp, des del 2012 i fins al 2015, s'han venut 300 habitatges nous. “Era un mercat que havia desaparegut i ara ha tornat a aparèixer”, va comentar el president dels promotors gironins.
Els joves tornen al lloguer
Imma BoschSi la crisi econòmica va provocar un replegament en habitatge familiar i que els ciutadans tornessin als seus països d'origen, “amb la millora del clima econòmic la gent se sent amb més força i comença a buscar un habitatge propi”, i cada vegada es busquen immobles més grans. “En comptes de buscar pisos de dues o tres habitacions, ara ha crescut la demanda d'habitatges de quatre habitacions”, va explicar el membre del Col·legi d'API Eduard Galobardes.
Les dades que dóna el sector són importants. Del 2007 al 2015, els contractes de lloguer han crescut un 138%. Tot i això, als països i zones mediterrànies com Catalunya, la població aposta més per comprar-se una propietat o una casa en comptes de viure de lloguer. “És un element cultural; als països mediterranis, el 70% de la ciutadania vol o ha comprat un immoble, mentre que aquest percentatge és del 60%, del 40% o fins i tot del 50% als països del centre d'Europa”, va destacar.
Segons Galobardes, l'augment dels preus del lloguer i l'actual situació de liquiditat dels bancs fa que la compra de pisos per a posteriors arrendaments sigui una opció segura per a inversors que volen obtenir més rendibilitat dels seus estalvis. “Ara poden comprar un pis barat i demanar un lloguer més alt, mentre que si mantinguessin els diners al banc no guanyarien tant”, afegia. En aquest sentit, els agents immobiliaris també destaquen que hi ha un gran nombre de veïns de Barcelona i de la comarca del Maresme que aprofiten els bons preus dels pisos de lloguer de Blanes o Lloret de Mar, a la comarca de la Selva, per traslladar-s'hi a viure mentre treballen a la capital catalana o en comarques barcelonines.
Un aspecte sorprenent que es desprèn de l'estudi és el gran augment de la demanda de lloguer de locals i espais pel barri de Sant Narcís, sobretot a la plaça Europa i rodalia, arran de l'arribada del tren d'alta velocitat a Girona. “En els últims dos anys, ha crescut un 150%”, va subratllar el president del Col·legi d'API.