El govern llista les reformes pendents per ser un estat

El govern disposa d'una llista exhaustiva de les estructures pendents a desenvolupar perquè Catalunya sigui un estat independent. El comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha elaborat l'estudi Estructures d'estat. Anàlisi de situació, beneficis, riscos i propostes, de 256 pàgines i al qual ha tingut accés aquest diari. Es tracta d'un compendi de fitxes elaborades pels departaments que detalla les principals estructures que falten per desenvolupar per assumir les plenes competències sobre les matèries que afecten les conselleries. El Tribunal Constitucional va suspendre ahir la vigència dels plans per elaborar el pla director de la futura hisenda pròpia, el catàleg d'infraestructures estratègiques o l'avantprojecte de llei de l'Agència Catalana de la Protecció Social, acordats per CiU i ERC i inclosos en la llei d'acompanyament del pressupost.

El pròxim afectat per l'ofensiva de Mariano Rajoy contra tots els passos empresos pel govern o el Parlament sobre les anomenades estructures d'estat serà Viver i Pi-Sunyer, pendent que l'alt tribunal suspengui el decret de creació del comissionat per a la Transició Nacional després del conflicte de competències presentat per La Moncloa. Però el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va voler advertir ahir des d'Els matins de TV3 que la impugnació arriba “tard” perquè Viver ja ha fet el gros de la feina que tenia encomanada.

L'estudi sobre els deures pendents de cada departament per fer viable la desconnexió amb Espanya és una versió del mes de febrer d'un treball definitiu que encara està en procés d'elaboració interna. S'hi analitza la constitució d'un ministeri d'Afers Estrangers i de la Unió Europea, la regulació electoral, la constitució d'un Banc Central i la supervisió de les entitats de crèdit, els sistemes educatius i de salut de Catalunya, les infraestructures i els serveis de mobilitat, la Seguretat Social, el mercat energètic i l'administració de Justícia, entre moltes altres àrees. En tots els casos se sospesa la situació actual, els beneficis que comportaria exercir-ne les plenes competències com a estat independent, els punts febles en cada cas si es hi hagués una separació no negociada amb Madrid, la legislació a modificar o adoptar i els organismes internacionals associats als quals s'hauria de demanar l'adhesió.

Homs, de fet, va avançar que l'última versió d'aquest document es presentarà en els pròxims dies tot i que el propòsit del govern espanyol és que “no s'expliqui”. “Hi ha una cosa que no poden aturar, que és la llibertat d'expressió”, va sentenciar el conseller de la Presidència.

Precisament ahir el TC admetia a tràmit el recurs de La Moncloa contra els preceptes pressupostaris relacionats amb les estructures d'estat i en suspenia la vigència, tal com havia sol·licitat el govern espanyol. L'alt tribunal haurà de decidir en cinc mesos si els manté en stand by fins que resolgui el recurs o si aixeca la mesura cautelar. Després de la preceptiva reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va denunciar que aquests òrgans trenquen els principis de constitucionalitat i la igualtat de tots els espanyols. “No poden ser possibles”, va advertir lacònicament.

El Constitucional, per tant, no va entrar ahir a fons en la qüestió jurídica i eximirà els arguments durant els pròxims mesos sense data límit. El ple, reunit ahir, també va acordar suspendre l'article que preveia que el servei de meteorologia de Catalunya pogués donar servei a la navegació aèria i també el que pretén blindar el comerç minorista. “Fins ara el TC sempre ha anat declarant inconstitucional tots els elements del full de ruta de Catalunya”, recordava Santamaría.

L'alt tribunal, per contra, també va admetre a tràmit un recurs que havia presentat la Generalitat contra l'executiu espanyol referent a una ordre que regula les subvencions en cas de catàstrofe.