L'«italià» de l'Osca
Luis Helguera va debutar a 1a amb el Saragossa, però ha passat més de mitja trajectòria al país transalpí
Luis Helguera Bujía (Ferrol, 9-6-1976) té una història vital i esportiva ben curiosa. L'actual migcampista de l'Osca va néixer a Galícia però va créixer a Cantàbria, amb dos germans més grans. Amb un pare de Santander i una mare de Ferrol, va començar a jugar en el Racing de Santander fins que, de juvenil, va fitxar per l'Albacete, com el seu germà Iván. Dos anys de cessió en el Manchego, de 2a B, li van servir d'aparador perquè el fitxés el Saragossa, amb el qual va debutar a primera divisió el 1998. Però més que en la lliga espanyola, ha estat a Itàlia on Helguera ha desenvolupat bona part de la seva carrera. Per això és l'italià de l'Osca.
L'any 2000, després de vint partits en tres campanyes en el Saragossa, Helguera va rebre una temptadora oferta de l'Udinese i va fer les maletes. El Saragossa acabava de ser quart i ell havia jugat 16 partits, però no es podia rebutjar aquella proposta. «L'Udinese va pagar un traspàs i me'n vaig anar a Itàlia. Vam jugar la UEFA, vam guanyar la Intertoto i potser sí que aquella va ser la millor etapa de la meva carrera.» Al Friül, l'exjugador del Saragossa va tenir Spalletti i Hodgson de tècnics i va coincidir amb el xilè Pizarro i els argentins Pineda i Sosa.
Helguera va ser cedit a l'Alavés, amb el qual va baixar a segona l'any 2003, i posteriorment va militar en el Fiorentina i el Vicenza (Serie B) i l'Ancona (Serie A). L'agost del 2008 tenia un any més de contracte a Vicenza, però volia tornar a l'Estat, a prop de Saragossa. I Osca era la millor destinació, destaca el jugador de 33 anys, un dels fixos per a Antonio Calderón.
Després de cinc partits, l'Osca té 5 punts, dos més que el Girona. Helguera diu que juguen més bé del que indiquen els resultats i destaca les diferències del segon any a segona A respecte al primer. «En el primer, hi ha més entusiasme per part dels seguidors i il·lusió, i això et dóna més punts, perquè els jugadors potser corren i s'esforcen més», diu Helguera.
Luis o el germà d'Iván.
Els dos Helguera, Luis i Iván, només van coincidir mitja temporada en el Manchego l'any 1996, a segona B. Iván Helguera, de 34 anys i que havia rebut alguna proposta dels Estats Units, ha penjat les botes, tot i que té la intenció de treure's el títol estatal d'entrenador.
Helguera va conèixer abans la segona divisió italiana (Fiorentina i Vicenza) abans que la segona A, on va estrenar-se el curs passat per ajudar el modest Osca
Més competitivitat en la segona divisió italiana
Helguera (a la imatge, en l'Udinese-Piacenza del febrer del 2002, a la Serie A) va jugar abans a la segona divisió italiana (Fiorentina, el 2003) que a la segona divisió espanyola (Osca, el 2008). Sobre les diferències entre els dos campionats, parla de l'esperit competitiu italià. «Aquí hi ha més nivell i es juga més bé, però allà es fa més difícil jugar. A Itàlia [a la Serie B], per l'esperit competitiu que tenen els jugadors, es competeix més. Els partits no són bonics, sinó que són lletjos, però qualsevol rival et pot guanyar», diu el germà petit d'Iván Helguera. El migcampista de l'Osca va jugar amb el Fiorentina (mitja temporada) i amb el Vicenza (tres campanyes) en la segona divisió italiana, en què es va enfrontar, entre d'altres, al Genoa, al Nàpols i al Juventus. «Allà, a segona també hi ha clubs històrics, més que aquí [Estat espanyol]. El Genoa té 30.000 socis; el Nàpols, 40.000, i van jugar a segona. També hi han passat equips com ara el Reggina, el Lecce, el Bolonya, el Torino, que és com l'Atlético... Allà, però, són del seu equip, i prou. O el Lecce, l'Empoli... El Verona juga a segona B i té 25.000 socis.»