El MNAC és un museu que ha fet possible la societat civil catalana. Així ha estat durant més de 75 anys, i així continua sent. L'últim que s'ha incorporat en aquesta nòmina de col·leccionistes que han traslladat la seva passió per l'art al museu de capçalera de l'art català és l'empresari farmacèutic Antonio Gallardo Ballart (Barcelona, 1936), propietari dels laboratoris Almirall. Gallardo s'ha avingut a lliurar 17 obres d'art medieval de la seva col·lecció particular per saldar les seves obligacions tributàries, una fórmula que es coneix com a dació en pagament d'impostos.

“És un acord històric, importantíssim per enriquir els fons del museu”, va exclamar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Tant l'equip directiu del MNAC, encapçalat per Pepe Serra, com el Departament de Cultura han estat clau per desencallar un pacte que necessàriament havia de tenir el vistiplau del Departament d'Economia. Ahir es va signar l'acord, per bé que les obres no ingressaran al museu fins a la tardor.

De moment, continuen penjades a les parets de la casa de Gallardo, un col·leccionista que ha prestat en comptades ocasions els seus tresors artístics, i, per tant, ben poca gent pot presumir d'haver-los vist. Són peces excepcionals d'art romànic i gòtic català i castellà. El col·leccionista les va adquirir els anys setanta i vuitanta a un antiquari barceloní actualment ja retirat que es movia pel mercat internacional. Són, per tant, obres repatriades. De romànic, destaquen fragments de pintura mural procedents de monuments de Catalunya i Castella. De gòtic, sobresurten genialitats de noms clau, com els Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Martín Bernat i Nicolás Francés. Per al MNAC, el millor museu del món en relíquies medievals, aquesta injecció extra suposa fer un salt espectacular.

Gallardo, d'una de les famílies típiques de la burgesia catalana i de les més adinerades de l'Estat, ha dut amb molta discreció la seva col·lecció d'art, però ara ha volgut deixar la seva empremta al gran museu català. De fet, de les 17 obres que s'incorporaran al Palau Nacional, una part és a canvi de pagament de tributs, però una altra respon a una donació “absolutament desinteressada”, segons fonts de les negociacions. L'única condició que ha posat l'empresari és que les seves obres llueixin a les parets del museu i que en cap cas vagin a parar a les reserves.

Al MNAC, un museu tan mancat de recursos que no es pot permetre el luxe de comprar pràcticament res, les vies alternatives de les donacions i dels dipòsits l'estan reforçant de manera imprevista. A finals d'any, una col·lecció de bodegons del segle d'or espanyol entrarà per la porta gran del museu per passar-hi una bona temporada, gràcies a un acord amb el seu anònim propietari pels pròxims cinc anys.