Viure a Hostalric, quina sort!

Resulta que ara han trobat la manera de recuperar l'economia de la nostra vila, han trobat la pedra filosofal que soluciona la desastrosa situació laboral del nostre poble: condicionarem la muralla del nucli antic i per «art de màgia» el turisme ens resoldrà aquesta crisi. Segurament, diuen, això retornarà el petit comerç a la zona i després d'haver-nos quedat amb la meitat de les 50-60 botigues que hi havia no fa tants anys, tot just quan més esforços i diners s'han destinat a les obres del nucli antic i el reclam turístic del poble ha estat més gran. Com dirien els castizos: impresionante.

No sabeu quina sort tenim els veïns de ser escoltats, de tenir-nos presents. Dos exemples: primer, cap reunió amb el col·lectiu de veïns, només individuals. Segon, matem el tema en un ple extraordinari i d'aquesta manera no cedim la paraula als assistents. Tot plegat, d'una transparència enlluernadora.

No sabeu quin gran valor tenen la sinceritat i les coses clares. L'Ajuntament sap quines valoracions s'han fet dels nostres terrats, però no cal explicar-ho als afectats, no deu ser important.

Fins i tot en l'últim ple han malbaratat la seva credibilitat respecte als partits de l'oposició, que tot i haver votat a favor del projecte de les muralles ara han votat en contra en la manera de tirar endavant el projecte. Per sort aquest cop l'oposició ha fet la seva feina.

Tot plegat encara haurem de donar gràcies. Tot podia haver estat pitjor per als veïns, així no ens costarà ni un euro perdre els nostres balcons, perdre les nostres terrasses. Quedarem tancats dins les «nostres muralles» però no passa res. Convertiran la zona en un passeig de vianants amb tanta afluència de turistes que tampoc ens quedarien ganes de gaudir de les nostres terrasses. Moltes gràcies, sóc un veí amb molta sort.