Ciutat fabriana

Sí, doncs jo també m'apunto a la ciutat fabriana, encara que no entenc gaire el terme ni sé gaire gens quin és el contingut de la proposta. Quan el fabrianisme ha aconseguit una llista tan significativa d'il·lustrades adhesions i fins i tot l'Òmnium badaloní n'esdevé assenyat escuder, em quedo sense arguments per parlar de la conveniència, o no, de ficar el nom de Pompeu Fabra a la no nada plaça central. Potenciar el nom del mestre de mestres és un encert, més en una ciutat on visqué i tertuliejà i on, diuen els entesos, anà omplint de mots el diccionari.

Estic convençut que el mestre Fabra i l'alcalde Xifré foren personatges que honoraren Badalona i que es mereixen el reconeixement ciutadà. És indiscutible. Segurament, tenen molts més mèrits que gran nombre de sants i verges, i generals i sindicalistes, que configuren la nostra guia de carrers, un nomenclàtor sempre discutible, amb personatges gens exemplars, fins en alguns noms introduïts fa quatre dies i suggerits per gent demòcrata. Però posar noms i canviar patronímics és un tema complicat, en què cada ciutadà té la seva pròpia proposta, contrària i oposada a la del veí.

Talment, és intel·ligent evitar debats inútils i, en el tema del nomenclàtor, ja existeix una comissió destinada a fer les propostes argumentades, una comissió anomenada pel consistori, amb acord de ple, i a la qual és preceptiu consultar les propostes i demanar-ne els informes, tot i que els polítics, amb el seu contrastat bon criteri, són els que finalment decideixen. Una comissió tan flexible i ben disposada que fins i tot pot renunciar a les seves atribucions, i cedir-les al president de l'Òmnium badaloní o a les puntaires locals, abans de crear fronts de conflicte.

Per això em sembla bé que no anem potinejant amb els noms i les coses, i el govern municipal, amb l'alcalde Serra al capdavant, decideixi proposar a l'Autoritat del Transport Metropolità que l'estació de la línia 2 del metro porti el nom de Badalona-Pompeu Fabra. Pur pragmatisme, tot i que resulta un xic estranya la renúncia al Badalona-Centre i, a més, serà força confús un nom que no comportarà cap ubicació en la geografia municipal: no seria millor, dic, sense ofendre, que la parada de metro s'anomenés d'acord amb els noms que es declinen a la superfície? En la cerimònia de la confusió, el nom Badalona-Pompeu Fabra aconseguirà despistar els ciutadans que vulguin orientar-se en l'entramat de carrers i carrerons. Posats a elevar el nom de Fabra a la categoria que cal, el més normal seria que l'estació i la plaça portessin el seu nom, el mateix per a les dues identitats, i deixar-se de collonades.

Em temo, però, que només estem a la primera part d'un debat de vol gallinaci, i ara enredarem Frederic Xifré en la quadratura del cercle, un garbuix al qual pot contribuir el tàndem Serra-Falcó proposant solucions salomòniques –allò de partir la criatura, recordo–, sempre amatents als sentiments de la intel·lectualitat local o als polítics amb vocació històrica. Ah! i encara quedarà la solució, apuntada des de l'Òmnium, de batejar el futur edifici singular amb el nom del mestre de mestres, un edifici que no sabem quan es farà ni per a què servirà però que ja ens disposem a passar per la pica baptismal.

L'alcalde Jordi Serra ha dit amb veu forta que hi ha determinades propostes de noms que ell defensaria, però que fàcilment en pot prescindir. Felicitats, alcalde, la seva és una excel·lent actitud marxista, d'aquelles que feren de Groucho Marx un personatge entranyable, però que no sé si ajuden gaire al bon govern de la ciutat. Jo, de moment, ja he canviat un xic el concepte que tenia dels senyors Jordi Serra i Ferran Falcó.

Fabra ha triomfat, i això és bona notícia. Badalona és, sens dubte, la ciutat dels prodigis. Una ciutat ibèrica i romana, medieval i industriosa, obrera i menestral, fabriana i passarella (de Jaume Passarell, clar), bressol del basquetbol i dels badius i micacos. Una bona targeta de visita, vaja!