Bonastruc de Porta

Moshé Ben Nahman o Bonastruc de Porta o Nahmànides va ser la figura més indiscutible de l'aljama de Girona, el govern intern de la comunitat jueva durant l'edat mitjana, fins que amb 72 anys va ser condemnat per blasfèmia i enviat a l'exili. A Girona, la seva vida i la seva obra es poden seguir al Museu d'Història dels Jueus, situat, amb l'Institut d'Estudis Nahmànides, al centre que du precisament el nom d'aquest jueu il·lustre, el Centre Bonastruc de Porta, que ocupa un destacat edifici del call on al segle XV hi havia la sinagoga de Girona.

Bonastruc va ser un intel·lectual amb lletres majúscules que als 16 anys ja havia començat la seva activitat literària. La pràctica de la medicina li va permetre guanyar-se el pa i també va estudiar filosofia, però l'àmbit en què va destacar més va ser en l'estudi del Talmud i de la càbala, la filosofia mística i esotèrica pròpia del judaisme medieval.

Bonastruc va ser el protagonista de dues disputes destacades: una interna del judaisme relacionada amb les idees de Maimònides; i una altra en defensa del judaisme enfront del cristianisme, que va tenir com a protagonista el rei Jaume I i que va ser la que va acabar amb l'exili d'aquest destacat jueu. L'any 1263 el rei Jaume I el va nomenar representant de les comunitats jueves de la corona d'Aragó per intervenir en una controvèrsia amb un dominic, jueu convers. Durant cinc dies Bonastruc va defensar els mateixos principis que havia defensat en la seva obra respecte de les profecies d'Isaïes i Daniel i el Messies. La religió oficial va considerar ofensives les seves idees i Jaume I va dictar una ordre per cremar els escrits del rabí, considerats blasfems. De manera que quan poc després se li va demanar de participar en una altra discussió ideològica, Bonastruc només va acceptar ser-hi si li donaven la immunitat per expressar-se lliurement sense represàlies. Tot i haver aconseguit l'empara, els seus adversaris van fer arribar al bisbe de Girona un escrit amb les intervencions del rabí. Quan se'l va acusar de blasfèmia, Jaume I el va castigar a dos anys d'exili i va ordenar cremar el llibre. Però els seus acusadors van apel·lar a Roma i el rei, obeint ordres del papa Climent IV, va condemnar Bonastruc a l'exili definitiu. O sigui, que amb 72 anys va marxar de Girona per anar primer a Castella, després a la Provença i finalment a Palestina, on va desenvolupar una intensa activitat intel·lectual fins a la seva mort, als 76 anys.