Ermessenda de Carcassona
L'esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, que es va convertir en la dona amb més autoritat de la política catalana del segle XI, va impulsar la fundació del monestir femení de Sant Daniel
La comtessa Ermessenda de Carcassona va ser una de les dones amb més autoritat dins la política catalana del segle XI i també dins la història de Girona, fins al punt que el seu sepulcre, un dels llocs on apareixen per primera vegada les quatre barres de l'escut comtal de Barcelona, es troba a la Catedral.
Amb molta personalitat i dots de govern, es va convertir en tota una figura dels comtats de Barcelona, Girona i Vic, primer com a esposa del compte de Barcelona Ramon Borrell i després com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I i del seu nét Ramon Berenguer I. Al costat del seu marit va dirigir els afers comtals, va presidir assemblees i tribunals i va participar en campanyes militars com les d'Al-Andalus. El seu poder va augmentar quan es va quedar vídua i es va convertir en tutora del seu fill Berenguer Ramon I. Va ser a partir d'aquest moment que es va convertir en l'autoritat suprema dels comtats de Barcelona, Girona i Vic. Però el conflicte entre mare i fill va esclatar quan aquest es va voler fer càrrec dels comtats que havia heretat del seu pare. La disputa va acabar amb la comtessa retirada a Girona, on el seu germà Pere havia estat designat bisbe gràcies a la influència de la seva germana. Amb la mort del seu fill, Ermessenda va tornar a l'escena política com a tutora del nét, amb qui va mantenir una relació tan difícil com la que havia tingut amb el seu fill. I el resultat de la disputa també va ser el mateix: la comtessa es va retirar una altra vegada a Girona.
La seva vida és un exemple de l'evolució de la condició de la dona aristocràtica: la dona de sang noble va passar de gaudir d'una situació privilegiada a la pèrdua de poder dins un món en guerra.
La lluita d'Ermessenda contra les pretensions dels seus pupils va comptar amb el suport de l'església catalana, amb la qual mantenia una relació estreta, especialment amb la Catedral de Girona. No solament va donar cent unces d'or per a la construcció de les parets i la coberta de la nova catedral romànica, sinó que va impulsar la fundació del monestir femení de Sant Daniel de Girona. De fet, la primera menció coneguda d'aquest monestir és per la donació que la comtessa i el seu fill Berenguer van fer l'any 1018 de totes les terres que tenien a la vall de Sant Daniel. Ermessenda va jugar un paper important en la renovació de la vida monàstica i en la introducció de la reforma gregoriana a Catalunya, amb el suport de l'abat Oliba de Ripoll.