Mestres cabalistes
Azriel de Girona, Ionà Ben Abraham i Messulam de Piera van ser dels principals mestres de la primera escola cabalista de la Península Ibèrica que hi va haver a Girona el segle XIII
El call de Girona va tenir al segle XIII la principal escola cabalista de la Península Ibèrica, en la qual van destacar els mestres cabalistes Azriel de Girona, Ionà Ben Abraham i Messulam de Piera. L'aportació gironina en aquest camp de la tradició mística i de la filosofia jueva que tracta de la relació directa entre l'home i déu està reconeguda mundialment. A la càbala hi juga un paper destacat la relació entre el mestre i l'alumne ja que el primer ensenya al segon els principis bàsics de la tradició amb l'objectiu que aprengui el més important sobre l'home, déu i el món.
En aquesta línia, els mestres cabalistes gironins van mantenir una relació estreta amb una altra de les figures del judaisme a Girona, Moshé ben Nahman, més conegut com a Bonastruc de Porta. Azriel de Girona, que va ser deixeble d'Isaac el Cec, va ser mestre de Bonastruc de Porta. I Messulam de Piera va ser amic d'aquest últim i també d'Azriel de Girona. Tots plegats van formar el primer grup de cabalistes de la Península Ibèrica, segurament afavorit pel fet que Girona tenia la segona comunitat jueva més important del país després de la de Barcelona.
Els cabalistes de Girona van exercir una gran influència sobre la càbala espanyola tant pel seu perfil personal com pel seu nivell cultural que es va traduir en una prolífica producció literària. Ells van sortir per primera vegada de l'anonimat, tot i que també cal tenir en compte que entre els membres del grup hi havia diferències a l'hora d'escriure, ja que uns eren més explícits que altres o més conservadors en el sentit d'exposar la tradició tal com s'havia rebut. Però tots van contribuir a convertir Girona en un centre de propagació de les forces actives del judaisme.
La comunitat jueva de Girona va viure el seu moment d'esplendor els segles XII i XIII. Es calcula que el segle XIII els jueus eren entre el cinc i el deu per cent de la població de la ciutat, la qual cosa representaria al voltant de 700 persones pertanyents a unes 140 famílies. El barri jueu o call era al mig del Barri Vell, on hi havia les sinagogues, les escoles, els edificis comunitaris, els tallers i les botigues dels artesans i mercaders jueus. Tota la comunitat s'autogovernava mitjançant un organisme anomenat Aljama.
Les activitats dels jueus se centraven principalment en el comerç, l'artesania i els oficis, i la seva activitat econòmica durant aquesta època va estar molt marcada pel regnat de Jaume I. Entre els jueus més ben considerats hi havia els que es dedicaven precisament a activitats intel·lectuals. I va ser en aquest àmbit on, com ja s'ha apuntat, van destacar els mestres cabalistes, que també complementaven aquesta activitat amb la filosofia i la poesia. Per exemple, Messulam de Piera va recórrer a la poesia per expressar la seva filosofia i va escriure dos poemes dedicats a Bonastruc, a qui considerava un gran savi i un gran mestre.