Nicolau Eimeric
Inquisidor implacable, del sector dur, va destacar per l'entusiasme amb què perseguia els heretges, blasfems i bruixots i per la duresa de les sentències i els càstigs que imposava
El 4 d'agost del 1334, Nicolau Eimeric va entrar al convent dels dominicans (convent de Sant Domènec) per iniciar el noviciat. Allà, guiat pel colomenc Dalmau Moner, que més endavant seria santificat, va començar els estudis sobre les coses de Déu i dels homes, estudis que li van quedar curts i que va decidir continuar, a la manera dels màsters actuals, a Tolosa i a París, on va aconseguir el doctorat el 1352. Amb el títol a la mà va tornar a Girona, on va substituir Dalmau Moner com a professor de teologia.
Aquest teòleg i futur inquisidor havia nascut a Girona en alguna data encara per determinar de l'any 1320. La seva carrera en el món de la judicatura va ser espectacular, ja que set anys després del doctorat ja ocupava la plaça d'inquisidor general d'Aragó, substituint Nicolau Rosselli, que havia estat nomenat cardenal. El seu entusiasme en la persecució d'heretges, bruixots i blasfems va ser tan extraordinari que un any després ja li havien donat el títol honorífic de capellà del Papa, una distinció que premiava el zel persecutori. Va introduir algunes novetats, com ara la de travessar la llengua dels blasfems amb un clau per tal que no tornessin a recaure. D'altra banda, va ser el primer inquisidor a saltar-se la prohibició eclesiàstica de torturar dues vegades la mateixa persona, interpretant que es podia torturar separadament per cada cas d'heretgia imputat.
En aquella època, les coses de Déu i les dels homes estaven tan estretament lligades que sovint les sotanes s'embolicaven en problemes polítics. Nicolau Eimeric no va ser cap excepció. Era un home amb molt de poder, i ben aviat va topar amb altres poderosos com ara el rei Pere el Cerimoniós, que va moure cel i terra fins aconseguir que Eimeric fos destituït del càrrec d'inquisidor general arran de l'interrogatori a l'espiritualista franciscà Nicolau de Calàbria.
No era un os fàcil de rosegar, i l'any 1366 va tornar al càrrec d'inquisidor general iniciant un atac despietat contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes que va acabar la paciència del rei Pere, que li va prohibir predicar a Barcelona, ordre que Eimeric va desobeir, a més d'incitar la diòcesi de Tarragona a la revolta contra el monarca.
Inquisidor del sector dur, va haver d'exiliar-se diversos cops a Avinyó, on va donar suport a l'antipapa Climent VII. Fins i tot el seu valedor Joan I se'n va cansar i el va exiliar. L'any 1396 va tornar a Girona, on va morir el 1399.