Francesc Eiximenis
Teòleg i filòsof franciscà i home de confiança de Pere el Cerimoniós, Eiximenis va dedicar gran part de la seva obra, àmpliament traduïda i de qualitat, a l'educació filosòfica, religiosa i civil dels laics
Contemporanis i alhora extremadament allunyats, Eimeric representa la foscor, la intransigència personificada en la figura de l'inquisidor més cruel, mentre que Eiximenis representa la llum, el gust pel coneixement amb totes les limitacions de l'època, l'esforç per educar, per convèncer de manera senzilla i entenedora les classes benestants de les ciutats de les virtuts de la seva doctrina.
Francesc Eiximenis va néixer a Girona, l'any 1327 i va viure els anys d'adolescència i joventut al convent, ara desaparegut, que ocupava un gran espai entre els carrers Nou i de Sant Francesc. Va estudiar filosofia i teologia a Girona, València, Colònia i París, en les escoles de l'orde dels franciscans, al qual pertanyia, i va perfeccionar els estudis finalment a Oxford.
Es va doctorar en teologia l'any 1374 a Tolosa gràcies a la intervenció de Pere III i d'altres membres de la família reial. Va ser nomenat catedràtic a Barcelona –càrrec que ocuparia fins al 1381– i posteriorment va anar a València, on va participar com a mitjancer en les commocions socials que es van produir a la ciutat del Túria, l'any 1383, durant el regnat de Pere III. Entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, on va desenvolupar una activitat molt intensa com a predicador i com a conseller de l'Ajuntament i hi va escriure la major part de les seves obres.
L'any 1408 el papa Benet XIII va consagrar Eiximenis bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem, títol, aquest darrer, de caràcter merament honorífic. Però va morir només un any després d'aquests nomenaments.
Mentre que Eimeric es va convertir en un dels enemics acèrrims del rei Pere, Eiximenis va esdevenir un dels seus homes de confiança.
L'extensa obra de Francesc Eiximenis, àmpliament traduïda i difosa entre la noblesa i les classes urbanes, té com a objectiu l'educació religiosa, filosòfica i civil dels laics. La seva aportació a la literatura catalana rau en la qualitat de la seva prosa i en la traça com a narrador d'exemples i d'escenes costumistes i recreador del llenguatge popular. Els seus textos, en bona part inèdits, expliquen la creixent presència de conceptes teològics i escolàstics en la prosa i en la literatura en llengua vulgar de l'època. Eiximenis també es va ocupar de les qüestions del cisma, de la reforma dels costums en l'Església i de les tensions polítiques entre el poder reial i les aspiracions del poble, qüestions candents en l'època. A part de les obres llatines, adreçades a universitaris o eclesiàstic, destaca l'enciclopèdia Lo Crestià, de la qual només es coneixen els volums Primer, Segon, Terç i Dotzè, escrits entre 1379 i 1386. Altres obres en català són el Llibre de les dones (1396), la Vita Christi (escrita abans del 1403) o el Llibre dels àngels (1392), la més llegida, impresa i traduïda.
Lògicament els llibres destinats als laics eren molt diferents en estil i contingut als escrits pensant en els intel·lectuals. Tant uns com els altres van tenir un gran èxit tant entre els sectors de la classe urbana, com entre la família reial i la noblesa. Ara, l'obra d'Eiximenis s'ha convertit en un punt de referència a l'hora d'entendre la societat catalana dels segles XIV i XV i especialment el fenomen de la gran difusió de la lectura entre les classes urbanes i entre les dones.