Miquel de Palol Felip

Poeta, escriptor i polític, va passar la seva vida vinculat a la ciutat de Girona i a l'empresa Electroquímica Berenguer, de la qual era l'home de confiança. Va néixer al carrer de la Cort Reial, a la cantonada de les Voltes d'en Rosés («un pis humit, sense sol, espaiós i de parets molt altes [...]»), però va viure al carrer de Santa Clara. Des de molt jove va tenir un interès especial per la poesia i, als dotze anys, va publicar el seu primer poema a Lo Gironès. Membre del grup d'escriptors modernistes de la ciutat, va participar en la creació de la revista L'Enderroch (1902), òrgan gironí de les posicions esquerranes defensades per El Poble Català. Va fundar i dirigir el setmanari Catalanitat (1910-1911), d'ideologia republicana i nacionalista.

El 1908 va obtenir, precisament en el cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona, un premi Fastenrath, el qual va ser publicat a Colònia, el 1909, sota el títol Paternal. Aquell any Joan Maragall el va portar a l'Ateneu de Barcelona, on va fer una lectura de la seva prosa poètica Llegendes d'amor i tortura.

Va triomfar definitivament com a poeta amb el llibre Roses, que aniria seguit de Sonetos galantes i Poemes de la tarda, poemari pel qual va rebre un premi en els Jocs Florals del 1912 i que es va publicar per primera vegada el 1914, tot i que el 1922 en va sortir una nova versió.

Com a novel·lista és conegut per l'obra Camí de llum, una de les obres més significatives del decadentisme català, i Llegendes d'amor i de tortura. Les dues obres, publicades totes dues el 1909, constitueixen el gros de la seva narrativa. Tal com han assenyalat alguns crítics, Palol és l'únic escriptor català que «va assumir el decadentisme amb tot el seu abast». En la seva joventut es va impregnar de poesia de manera incansable seguint una tradició vinculada al simbolisme decadentista, hereva de Baudelaire i Verlaine. També va escriure algunes obres de teatre com ara Enemic Amor, Senyoreta Enigma, obres escèniques estrenades amb èxit a Barcelona per Maria Vila, i Les petites tragèdies (1921), que va ser guardonada en el Certamen de Teatre de Reus. També és l'autor del drama Jueus, un relat evocador dels assalts al call de Girona. Fins i tot va escriure contes per a nens a Ploma i llapis.

Afiliat a Acció Catalana, va ser regidor de l'Ajuntament durant la Segona República i membre del comitè de Teatre de la Generalitat. El 1939 va patir un saqueig al seu domicili en el qual, molt probablement, es va perdre una part de la seva obra. Després de la Guerra Civil es va mantenir en silenci, i no el trencaria fins al 1962, amb la publicació de la primera part de les memòries Girona i jo. La mort, l'any 1965, li va impedir completar les seves memòries amb els tres volums que tenia previstos.