Joaquim Ruyra Oms
Va néixer a la ciutat de Girona, on va viure fins als setze anys, temps d'infància i adolescència, suficient per mantenir-la present en bona part de la seva obra literària
L'estreta relació que va mantenir amb la vila de Blanes fa que sovint s'oblidi que Joaquim Ruyra va néixer a Girona, al carrer de Sant Josep. Procedent d'Hostalric, el seu pare havia obert despatx d'advocat a la capital, on Joaquim fa iniciar els seus estudis, primer en col·legis que fa anys que van deixar d'existir i més endavant al Seminari i a l'institut del carrer de la Força. Va viure a Girona fins els setze anys, els anys de formació sentimental de l'infantesa i l'adolescència. Ho va reconèixer als 49 anys quan, amb un llenguatge que avui ens pot semblar cursi, va escriure que ka seva ànima es trobava «tot amorosament aferrada a aquesta ciutat augusta» bo i evocant els «cordons vitals que m'uneixen a una mare estimada».
Narcís-Jordi Aragó assegura, en un article publicat a la Revista de Girona, que la ciutat va ser escenari de quatre descobriments per al futur escriptor: la fe, la inspiració, la llengua i l'amor.
Als setze anys, Ruyra va haver de marxar precipitadament de Girona, tal com ho explica en un text autobiogràfic: «Els carlins havien bloquejat la ciutat (..)Els defensors de la plaça van promulgar unes ordenances terrorífiques contra les persones, a judici d'ells, suspectes de carlisme i heu-vos aquí que el meu pobre pare (home pacífic, conservador, federalista platònic) fou inclòs en aquella llista negra.» Van sortir a peu, d'amagat, per la porta del Carme mentre un hortalà passava l'equipatge amagat en una carro de fems. D'aquí va anar a Barcelona, a Madrid, a Blanes i posteriorment tornà a la ciutat comtal.
Tot i això, la ciutat de Girona es va mantenir present en la seva obra, especialment en dues en la que la ciutat es descrita amb una precisió realista i gairebé fotogràfica. En El primer ilustre amor s'hi troba d'entrada una descripció minuciosa i fidel d'un indret ciutadà i un retrat no menys realista del seu ambient.
La fí del món a Girona conté a les primeres pàgines la millor descripció literària de les moltes que s'han fet de les cases de l'Onyar. després, de sobte, la narració es transforma en una visió fantasmagòrica que culmina amb una processó de penitents fins a l'escalinata de la catedral, on els gironins de l'últim dia veuen com la ciutat s'esgavella als seus peus i se submergeix en les aigües del riu. «Pagines mestres de la literatura de terror» en paraules de Narcís J Aragó. amb una escenografia de fons de la ciutat de Girona, una ciutat críptica que s'adiu de forma immillorable amb les intencions de l'escriptor. Les dues obres gironines de Ruyra completen un cicle vital, des del seu primer amor fins a la seva pròpia mort i la desaparició del seu món.