Miquel Santaló Parvorell

Va arribar de l'Empordà, va passar per Girona, Madrid, i finalment va morir a Guadalajara, Mèxic, en la que va ser una de les moltes epopeies dels homes que van creure en la república, l'ensenyament i la cultura. Miquel Santaló era fill de Joan Santaló i Rabassó, mestre rural, i Francesca Parvorell Planas. Va néixer a Vilaür el 1888 i amb els seus germans, Pere i Silvestre, va compartir la vocació pedagògica del pare i va estudiar primer a Girona, on també va fer d'ajudant de barber, i després a l'Escola Normal de Barcelona (1905-1907), on es va vincular amb el grup de mestres que impulsaven la renovació pedagògica en l'escola pública. El 1908 va viatjar a París per perfeccionar el seu francès. L'any següent, va començar a exercir a Girona com a mestre ajudant. El 1910 va guanyar per oposició una plaça de mestre nacional (el cos estatal del sector), i va exercir a continuació a Guadalajara i a la colònia infantil del Sanatori Marítim de Pedrosa (Cantàbria), que organitzava el Museo Pedagógico Nacional. El 1915 es va matricular a l'Escola Superior de Magisteri de Madrid, ciutat on el 1918 va completar els estudis. Va ser nomenat professor d'història a l'Escola Normal de Zamora, plaça que va permutar per la de geografia (que va constituir la seva especialització preferent) a Segòvia i, finalment, per la mateixa a Girona, on es va instal·lar encara durant el 1918, en una situació ja de més estabilitat professional. En aquesta ciutat va ser amic de Carles i Dàrius Rahola, en aquesta ciutat va iniciar la seva actuació política integrant-se en el Centre d'Unió Republicana de Girona, i col·laborant assíduament amb articles de tema polític i d'esdeveniments locals –primer només en castellà i a partir de 1920 també en català– a El Autonomista. Va arribar a ser alcalde de Girona del 1931 al 1933. A més, va exercir de diputat al Congrés, no va abandonar mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el va revalidar successivament a totes les eleccions legislatives de la República, ministre de Comunicacions i conseller delegat del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, va col·laborar com a articulista polític i de temes locals al diari El Autonomista. El 1919 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), del qual va ser vicepresident el 1924. També va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931. L'1 de febrer del 1939 va assistir a l'última sessió de les Corts republicanes, celebrada a Figueres, i tot seguit va marxar a l'exili, primer a França i a partir del 1942, a Mèxic.