Modest Urgell Inglada

Quan venia a Girona, a Modest Urgell li agradava el barri dels jueus. Potser per això es va instal·lar al carrer de la Força,i la potència tel·lúrica de les pedres va marcar l'esperit d'alguna de les seves obres. Era pintor i comediògraf, deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja i va tractar Gustave Courbet a París. Als anys seixanta, les seves obres van ser rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a la Llotja, i va exposar, sense èxit, a Madrid el 1864, el 1867 i el 1871. El 1870, quan la febre groga va assolar Barcelona, ell va marxar a Olot, on va descobrir un altre tractament del paisatge. Va signar auques i dibuixos amb el nom de Katúfol. Va exposar habitualment a la Sala Parés de Barcelona, on va reunir una penya artística, i finalment després d'un canvi en les percepcions del públic, va obtenir l'èxit en les exposicions nacionals de Madrid (segones medalles el 1876 i el 1892, primera el 1895 –amb El Pedregal, poble civilitzat– i condecoració el 1904) i els premis màxims de les exposicions de belles arts de Barcelona (1894, 1896 i 1898), i també altres guardons a Filadèlfia i Munic. Va fundar i va encapçalar la Societat Artística i Literària de Catalunya i des del 1894 va ser professor de paisatge a l'escola de Llotja. La seva obra, reiterativa, romàntica, es va centrar en paisatges, ermites, cementiris, carrers del poble i marines solitaris, molt simples de composició, caracteritzats per un ambient trist i misteriós, influenciat per Arnold Böcklin, el pintor suís, d'ànima simbolista que va intentar continuar l'obra de Caspar David Friedrich. Urgell, que va gaudir d'una gran popularitat en vida, el preocupava un tema determinat, per exemple el crepuscle, i el tractava un cop i un altre fins a aconseguir la perfecció. Té obra exposada al Museu d'Art Modern de Barcelona, als museus provincials de Girona, Mallorca i Lugo, a la Kunsthalle d'Hamburg, etc.

Amb tot, la seva gran vocació va ser el teatre, com a actor i com a autor (va estrenar algunes comèdies), i va publicar Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898), Añoranza! (1899), Por i el drama Valor (1907) i l'autobiografia El murciélago. Memorias de una patum (1913).