Els terratrèmols del segle XV d'Olot no van ser tan devastadors com es creia
Es va aprofitar per fer un canvi d'ubicació de la ciutat, cosa que permetia als olotins no haver de pagar tant d'impostos
No és que no es produïssin o que fossin una simple sotragada sense cap mena de conseqüències com ara els registrats els últims anys. No obstant això, els famosos terratrèmols d'Olot no van ser tan devastadors com s'havia dit fins ara i, encara més, l'exageració dels efectes va respondre més a la voluntat d'un canvi d'ubicació de les cases dels habitants de la ciutat d'aquell moment que no pas als efectes reals dels terratrèmols. Es tractava de pagar menys impostos i això s'aconseguia reconstruint les cases extramurs, fora de les muralles que tancaven la zona que anava des de la plaça del Palau fins al puig de Sant Esteve, on hi havia una església romànica.
Els documents de l'època demostren que fins i tot es va desplaçar una comissió amb representants de la ciutat i una altra de l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll fins a Nàpols, on era el rei. Els primers volien aconseguir la declaració de la ciutat vella com a zona catastròfica i obtenir el permís reial per fer la nova ciutat fora muralla i els segons pretenien evitar-ho. Se'n van sortir els primers.
Deixant la història a part, el cert és que la comarca de la Garrotxa és la demarcació que presenta en l'actualitat un dels riscos sísmics més elevats a Catalunya, juntament amb la Val d'Aran. I és que aquesta comarca està situada a sobre de la falla d'Amer-Brugent, que és la que li confereix aquest risc, juntament amb uns altres factors de tipus més tècnic. La falla d'Amer-Brugent està localitzada ben bé a sota de la muntanya de la Salut de Sant Feliu de Pallerols i també travessa la plana agrícola de la Vall d'en Bas. La falla pot provocar un moviment de plaques i, per tant, un terratrèmol.
«Estem en una zona de risc sísmic»
La Garrotxa podria patir un terratrèmol com el d'Aquila
Els garrotxins no han de viure amb la por al cos, però sí que han de ser conscients que la zona està qualificada com a una de les de més risc del país. «El risc sísmic és important. No pas com en les zones tectònicament més actives, com ara el Japó, Nova Zelanda o l'Amèrica Central, però no és descartable un terratrèmol que podria arribar als 5 o 6 graus Richter», ha afirmat Llorenç Planagumà. A diferència d'altres riscos provinents de fenòmens naturals, els dels terratrèmols no es poden predir. Per això, és important que es pugui avançar en l'estudi de cada zona, sobretot amb l'observació sobre el terreny del comportament de les falles. A Catalunya, aquesta tasca la du a terme la xarxa sísmica de l'Institut Geològic de Catalunya, que té sismògrafs repartits pel país. A Olot, n'hi ha al Museu dels Volcans i un altre de nou a l'Alta Garrotxa. El d'Olot, però, serà substituït pels de la nova xarxa digital de sismògrafs, que enviaran dades en temps real al museu. A Olot, també hi ha un petit pla d'evacuació per catàstrofes sísmiques.
El Pirineu registra molta intensitat sismica
El Pirineu gironí és una de les zones més actives del país. Tot i que això podria situar-la entre les de més risc sísmic, en realitat no és pas així. I és que el fet que es produeixin petits terratrèmols a un ritme superior al de les altres zones fa que aquest risc disminueixi, perquè les plaques del terreny es van ressituant a un ritme poc traumàtic. És diferent del que passaria en el cas de la Garrotxa si hi hagués un hipotètic terratrèmol. A la Garrotxa, l'últim sisme que els ciutadans van percebre es va produir el 2000, amb una intensitat de 3,5 graus. Al Ripollès, també n'hi va haver tres, el 2004, amb l'epicentre entre Ribes, Ogassa i Pardines.
Pocs terratrèmols intensos a les comarques gironines
El terratrèmol de més intensitat que s'ha registrat des de principi d'any fins ara a Catalunya ha estat a l'Alt Urgell i ha tingut una magnitud de 2,6 graus a l'escala de Richter. Es va produir el dia 4 de gener. A les comarques gironines, el més intens es va produir el 10 de febrer, a la Selva, de 2,2 graus i amb l'epicentre prop de Llagostera. Els altres s'han produït al Baix Penedès, al Maresme i a la Val d'Aran. A les comarques gironines i quant als anys anteriors, cal destacar els terratrèmols registrats el juny i juliol del 2008 amb l'epicentre entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari de 3,8 i 3,1 graus i el de 2,5 graus del febrer del mateix any a Cassà.
