Societat
JOSEP MARIA CAVALLÉ
INSPECTOR EN CAP DE L'ÀREA BÀSICA POLICIAL DELS MOSSOS D'ESQUADRA DE MATARÓ INSPECTOR EN CAP DE L'ABP DE MATARÓ
“A Mataró, no hi ha barris més insegurs que d'altres”
El cap dels Mossos d'Esquadra de Mataró admet que després d'uns anys en què els delictes anaven a la baixa tot i la situació de crisi, ara s'ha detectat un canvi de tendència
Els robatoris a l'interior de domicilis continuen sent la principal preocupació
“Ho tenim força controlat perquè la intensitat policial és molt forta”
Vint anys de mosso
Després d'anys de voltar per diferents destinacions arreu de Catalunya, es pot dir que Josep Maria Cavallé per fi és a casa. Tot i que va néixer a Barcelona, fa anys que s'ha establert amb la seva família a Mataró. Home discret, de discurs fàcil i de tracte afable, Cavallé és cap de la comissaria de la ciutat des del 2010.
La feina del policia de carrer és molt dura i rarament valorada en aquest país
El fet que s'hagin parat durant una sèrie d'anys les promocions per a nous mossos ens ha perjudicat a tots
El fet que s'hagin parat durant una sèrie d'anys les promocions per a nous mossos ens ha perjudicat a tots
Fa 20 anys que l'inspector Josep Maria Cavallé vesteix uniforme. Sempre ho ha fet com a mosso d'esquadra. Des que va entrar al cos, ha passat per diverses ciutats i ha anat ascendint en responsabilitats fins a arribar a ser nomenat el 2010 cap de l'àrea bàsica policial de Mataró, després de ser-ho a Tortosa.
Per fi és a casa?
Tot i que sóc de Barcelona, ara visc a Mataró. Ha estat un luxe passar de la destinació més llunyana a la més propera.
Va decidir fer-se policia per vocació, devoció, feina...?
Hi ha qui pensa que aquesta feina és totalment vocacional. Jo no ho veig així. Quan m'he fet gran, he pensat que m'agradaria fer moltes altres feines, però és la que faig, la que sé fer i la que em dóna per a viure. Vaig estudiar criminologia i sempre m'havia cridat l'atenció.
I per què la policia catalana?
Això ho tenia claríssim. Vam ser la primera gran promoció i en aquell moment, vivint a Barcelona i agradant-me la proposta que m'oferia el cos, tenia clar que m'hi volia presentar.
Què li atrau de la seva feina?
La capacitat d'ajudar moltes persones en situacions molt crítiques. Fa temps que no toco el carrer o ho faig molt poc, per tant la meva feina ara és purament de gestió de personal i intentar que un grup de 150 persones tinguem una relació correcta, que ens entenguem, i que la gent que vingui a treballar ho faci com més a gust millor. Pensar que sóc capaç de fer-ho és el que més m'agrada.
No troba a faltar el carrer?
A vegades. De tant en tant surto amb els caps de torn. El que sí que es cert és que la feina de patrullar és molt dura. Et pot agradar uns anys però també en pots acabar molt fart al cap d'uns quants.
Per què?
És molt ingrata i l'agent que és al carrer assumeix la primera línia de qualsevol cosa que surti. Sempre és observat, criticat faci el que faci, i sovint veus la part més crua de la realitat humana i de la pobresa del gènere. Els delinqüents no són fàcils de tractar i sempre busquen la manera de fer-te caure en una trampa. Has de vigilar. La feina de carrer és molt dura i rarament valorada en aquest país.
Quina és la situació quant a seguretat del territori de la comissaria?
Hem tingut uns anys en què els delictes han anat a la baixa en contra del que qualsevol podria pensar en temps de crisi. Ara ens trobem en un moment de canvi de tendència i detectem un lleuger augment. Sempre hem dit que el nombre de delictes no pot baixar any rere any i en algun moment s'estabilitza o puja.
Quin fet els preocupa especialment?
Pel tipus de comarca i població, els robatoris a l'interior de domicili. És al que dediquem més esforços i al que sempre estem més atents. Darrere de la lluita contra aquests robatoris hi ha tota l'organització i durant tot l'any establim una sèrie de serveis conjunts amb policies locals orientats en dues línies: controlar, d'una banda, les zones sensibles a partir de sospites i de fets denunciats i, d'una altra banda, les vies de comunicació.
Hi ha bandes organitzades?
Existeixen. Ara podem estar tranquils però fa un any vam tenir un hivern complicat. Hi estem molt a sobre per determinar, quan es produeixen, si es tracta d'un fet puntual o si existeix una banda estabilitzada. De delinqüents que facin domicilis n'hi ha de moltes tipologies. Hi ha l'habitual, que fa tot el que li surt i que acostuma a tenir un nivell molt baix d'especialització, però després hi ha el més especialitzat, que en molts casos són grups que es reuneixen amb la intenció de delinquir.
I a Mataró quin és el més comú?
El delinqüent habitual, el més oportunista, que un dia fa una estrebada, un altre fa un cotxe i un altre, un domicili.
Sempre parlen del fet que hi ha delinqüents reincidents, què s'hi pot fer?
El problema que ens trobem és que si bé arriba un moment que ajuntant una sèrie de sentències el faran tancar durant un temps a la presó, això té uns processos legals que tenen el seu ritme i, fins que no arriba el dia, el delinqüent té la sensació absoluta d'impunitat. Si bé sabem qui són, legalment no tenim possibilitats d'actuar-hi.
Hi ha barris a Mataró més conflictius que d'altres?
Si mirem on passen els fets, no està demostrat. Quan fem reunions amb els veïns de certs barris, com ara Cerdanyola o Rocafonda, se'ns diu que el seu és un lloc insegur, però podem afirmar que no és així. Els números indiquen que no passen més coses en un indret que en un altre. No hi ha barris més insegurs que uns altres. El que hi ha són sensacions d'inseguretat.
Què s'hi pot fer per combatre-les?
Nosaltres sempre diem que quan la policia acaba fent alguna cosa és perquè tots els altres han fracassat. Nosaltres no ens ocupem d'educar la gent i ensenyar com es fan les coses. Partint del fet que nosaltres som l'última solució, el que fem, sovint en algunes èpoques de l'any en què l'activitat al carrer és molt alta i fins a altes hores de la nit, és definir un pla amb la policia local i repartir-nos el patrullatge per tenir més visibilitat.
Hi té a veure la immigració en aquestes sensacions?
Absolutament. Totes les queixes van orientades cap a un tipus de col·lectiu. S'associen actituds que no ens agraden amb certes persones i oblidem que el que porta a terme una de sola no s'ha de generalitzar a tothom.
A la ciutat hi ha un problema amb l'oci nocturn i el consum d'alcohol al carrer?
No és exclusiu de Mataró però és cert que es produeix un consum a la via pública lligat a la gent que surt de festa a la nit. És una realitat que existeix però no amb el grau de problema. L'Ajuntament ha fet campanyes juntament amb alguns locals per treballar-ho. En l'àmbit policial, cada cert temps, muntem dispositius d'ordre públic. Crec que ho tenim força controlat perquè la intensitat policial és molt forta i ara per ara pensem que estem dins d'uns àmbits tolerables.
Un altre espai sensible en aquest sentit és el port de Mataró?
Tenim molt bona relació amb els gestors del port. És una zona força tranquil·la però en els darrers temps havíem notat que per les baralles, les denúncies i les sospites s'exercia una activitat delictiva evident en un dels locals. Hi van entrar i ara està tancat temporalment a l'espera que hi hagi la sanció administrativa corresponent. Al marge d'això, l'oci nocturn a Mataró és força sa. De tant en tant ens trobem amb establiments que no fan bé les coses i que treballen amb impunitat fins que passa el que passa.
Quina relació tenen amb la resta de forces de seguretat que hi ha a la ciutat?
A Mataró, tenim la policia local i la Policía Nacional. Treballem de manera conjunta amb totes dues però, per relació i pel tipus de feina i competències, ho fem més amb la policia local, amb qui ens reunim de manera ordinària cada quinze dies. Amb la Policía Nacional també hi ha bona relació i sempre que necessitem els seus serveis, sobretot per a temes d'estrangeria, els hi demanem i col·labora plenament.
Creu que la imatge que té la gent dels Mossos és bona?
Sí. Ens reconeix la professionalitat i la dedicació i l'enquesta de satisfacció així ho diu. Hi ha queixes però la sensació global és positiva i amb els anys s'ha aconseguit una organització potent i consolidada.
Hi ha prou efectius de Mossos d'Esquadra a la ciutat?
Tenim un nombre d'agents que va pujant i baixant. És evident que el fet d'haver-se parat durant una sèrie d'anys les promocions de nous mossos ens ha perjudicat a tots. Sigui com sigui estem dins dels paràmetres establerts i si en tinguéssim de nous ens situaríem a la part més alta d'aquesta forquilla. Es fa difícil dir que falten efectius quan any rere any baixa l'activitat delinqüencial i puja l'activitat policial. Estem fent més coses que anys enrere quan érem més mossos a la ciutat.
Tampoc a la nit, on sovint hi ha queixes per aquest motiu?
Tenim un nombre d'efectius mínims que hem de cobrir i sempre els tenim. Hem de trobar el punt entre l'eficàcia i l'eficiència amb el personal disponible. Els nostres indicadors ens diuen que no anem malament, tot i que anys enrere estàvem millor i, per exemple, complint amb el temps de resposta en cas d'incidents urgents. No hem de patir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.