Joan Carreras Dagàs
Va ser deixeble d'Antoni Vidal i de Josep Barba. El 1860 va ser mestre de capella de la catedral, i va succeir el mestre Barba.
Pels voltants de 1850 va fundar un establiment musical, o primitiva escola de música. Per aquest motiu va publicar un manifest programa d'estudis amb un seguit de noms importants de la nova pedagogia musical d'aquells moments: Rodolph per al solfeig; Czerny, Vigerie, Kalkbrenner i Cramer per al piano, i Joaquim de Piniés i Espinola per a l'harmonia. Als 18 anys va estrenar i dirigir al Municipal la seva obra Il Renegatto i entre 1849 i 1857 va dirigir l'orquestra d'aquell teatre.
El 1860 va guanyar per oposició la plaça de mestre director de l'Escola de Cecs de Barcelona i formà part de l'Orquestra del Liceu. El 1876 va marxar a viure a Pons, França, d'on en tornà el 1880. Nomenat organista i mestre de capella de la parròquia de la Bisbal d'Empordà, constituí una escola de música que va contribuir al naixement de La Principal de la Bisbal i va formar un seguit de músics que esdevindrien cabdals en el món de la dansa catalana (Josep Casanovas «Paixero», Josep Pi i Pascual, Josep Maria Soler i Montaner, Pere Rigau «Barretó»). Posseeix una molt notable col·lecció bibliogràfica d'especialització musical. La seva obra com a compositor té més de dues mil obres, ja siguin misses, motets, òperes, sarsueles, cançons o sardanes.