Damià Estela Molinet
Mossèn Damià Estela í Molinet va néixer a Besalú l'any 1904. Als deu anys va estudiar humanitats i filosofia al Seminari de Girona. Als setze va ser enviat a Roma per estudiar a la Universitat Gregoriana, on es va doctorar en filosofia, teologia i dret canònic. Va ser ordenat sacerdot l'any 1928. La seva activitat pastoral la va exercir com a vicari de Maçanet de la Selva, Blanes i Figueres i com a ecònom de Salt. L'any 1935 va entrar de professor i de vicerector al Seminari, i seria rector del centre des del 1952 fins al 1969, en què va renunciar al càrrec. L'any 1942 va prendre possessió de la canongia de magistral de la Catedral. L'any 1970 va ser nomenat vicari episcopal del clergat.
La personalitat del doctor Estela –una de les escasses figures importants del clergat gironí de després de la guerra– resta eclipsada durant el moment que podia ser el de la seva màxima plenitud. Les raons del seu eclipsi s'han de buscar també en el vessant polític. Tothom sabia, a Girona, que el doctor Estela era molt mal vist als ambients oficials. Quan hom volia explicar a algú en què consistia el nefast «derecho de presentación» detingut per Franco, n'hi havia prou amb dir: «Si no existís aquest dret, el doctor Estela faria anys que seria bisbe.» I era veritat. El doctor Estela va signar la primera petició gironina d'amnistia, l'any 1970. I sempre es va comprometre a fons amb el seu país, que estimava apassionadament. Tampoc en els ambients eclesiàstics no va ser sempre ben vist. Tenia una fama mítica d'home distret.