Laureà Figuerola Ballester
Va estudiar filosofia i dret i va ser deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 va ser nomenat catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona i el 1853 va marxar a la Universitat de Madrid i va fundar l'Escola Normal de Mestres de Barcelona i la Sociedad Libre de Economía Política. Després de la revolució del 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. Va ser un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista. El 1872 va ser nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i es va adherir al Partit Republicà.
El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i va ser nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caire laic i privat, i el 1898 president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir a Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa, va ser enterrat a Girona.