Camil Geis Parragueras
Poeta, escriptor i compositor nascut al número 87 del carrer del Pont Major, prop d'un convent de monges que ja no existeix. Va passar pel seminari i va estudiar filologia romànica a Lió. A Barcelona va ampliar estudis d'orgue i composició musical. Va ocupar càrrecs de responsabilitat pastoral a l'església de Sant Feliu de Sabadell, d'on va ser organista i mestre de capella. Poeta molt prolífic, hereu del noucentisme, va ser autor d'obres intimistes d'inspiració religiosa. D'entre totes destaca Rosa mística, el primer llibre en català editat després de la Guerra Civil. La primavera a reravera, publicat el 1976, recull el conjunt de la seva obra poètica. Va col·laborar sovint en mitjans de comunicació i molt especialment en la Revista de Girona, on va mantenir, entre 1956 i 1958, una secció biogràfica. Com a compositor és autor de música religiosa i de la sardana Al·leluia de Pasqua. Tot i que Sabadell el va nomenar fill adoptiu i li va entregar la medalla d'or, Geis no es va desvincular mai del Pont Major i s'autodefinia com «el gironí de Sabadell».