Joan Orihuel Barta

Orihuel va néixer a Barcelona l'octubre del 1907. Tot i que va cursar estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Mares, Tenas i Clarasó, no es pot assegurar que els seus inicis en el món de l'art fossin fàcils. Orihuel va ser, inicialment, un pintor de parets, un treballador de l'empresa Pujadas i Llobec.

Amb la Guerra Civil va fugir de Barcelona per instal·lar-se, primer, a Lloret de Mar, i després, el 1938, a Girona, per treballar en el servei de propaganda de la Generalitat. El 1939 es va instal·lar definitivament a la ciutat en un pis del carrer Santa Eugènia, a tocar de la plaça Marquès de Camps. Aquí s'hi va estar poc més de deu anys, fins al 1950, en què va decidir anar a l'Argentina, una dècada en què es va consolidar en el món de l'art. Entre el 1939 i el 1950 Orihuel va presentar a Girona una desena d'exposicions i la seva obra circulava entre la burgesia local i entitats com la clínica L'Esperança, el Col·legi Oficial de Farmacèutics i la Cambra de Comerç. Com a il·lustrador d'El Pirineo, va desenvolupar tota la simbologia del nou Estat, amb un llenguatge que recorda encara el del temps bèl·lic. El mateix to conserven els cartells publicitaris de les Fires i Festes de Sant Narcís dels anys 1943, 1944 i 1950. La seva escola d'art va ser l'empremta més important que va deixar i el punt de partida per a artistes com Xargay, Monsó, Marquès i Caselles.